Durant el segle XVI es produeixen en la costa nombrosos atacs de pirates. En 1528 les Corts de Montsó acorden la construcció d'obres per a la defensa del litoral, així com la creació d'una guàrdia costanera. Aquestes fortificacions, generalment torres de guàrdia, tenien com a missió avisar de l'atac de turcs i berberiscos que venien per mar i desembarcaven en les costes per a envair-les, arrasar els cultius, saquejar els pobles i portar-se captius, tot açò ajudats dels moriscs que descontents fugien amb ells. A fi d'evitar que aquests fets seguiren produint-se, en 1575, el Rei Felipe II va encarregar al virrei de València, Vespasiano Gonzaga i Colonna, un estudi de defensa del litoral. Com a conseqüència de l'anterior, durant el segle XVI, la costa de la província de València comptava amb al voltant de tretze torres de vigilància i defensa. Encara que la zona costanera era de gran perillositat, la població conreava les seues fèrtils terres. 

Açò dóna lloc a l'aixecament d'altres torres de defensa i a la fortificació dels edificis, d'àmbit rural, com la alqueria de l'Aigua Fresca, per a albergar-se les gents en moments d'incertesa o perill. Aquestes torres, a Sagunt, també exercien un paper de capdavanters en el sistema defensiu de la ciutat.

Aquesta alqueria va a començar a restaurar-se, pot ser siga un bon lloc per a una Alberg per als visitants més joves del a nostra ciutat tal i com proposava l'ajuntament en el seu expedient de segell de patrimoni europeu.

ftg://paco_herraiz