Fa 85 anys que l’Ajuntament de Sagunt està al seu emplaçament actual. En novembre de 1933 l'Ajuntament es trasllada al seu nou emplaçament, el palau de la “Llotgeta”, acabades d'acabar les seues obres, baix les directrius de l'arquitecte municipal Romaní. El convent de Sant Francesc, antiga seu del consistori municipal és derrocat resultant un solar de 6.630,44 metres quadrats. Uns mesos abans, el 26 de juny, es va vendre en pública subhasta el solar resultant (1.816,46 metres quadrats) del derrocament del convent de la Trinitat. Estos dos van ser derrocats, al paréixer per “necessitats urbanístiques”.

Juan Chabret I Bru (Sagunt, 23/07/1883 - 02/04/1976) era advocat I fill d’Antonio Chabret i Fraga; metge, historiador i primer cronista oficial de la ciutat de Sagunt. Alcalde de Sagunt per la Dreta Regionalista entre 1931 i 1933, Diputat a Corts Generals pel partit Unió Republicana Autonomísta (PURA) entre 1933 i 1936. Va formar part del Comitè d'Educació i Cultura. Sota el seu govern (municipal) es van realitzar importants obres i millores en els dos nuclis de població i en les seues vies d'accés. Una de les més destacades va ser la finalització del Col·legi Públic "Cronista Chabret" en la ciutat antiga i el primer col·legi en el nucli de Port de Sagunt. Així com finalització de les obres i trasllat, en noviembre de 1933, al nou edifici de l'Ajuntament de la “Llotgeta”.

Convent de Sant Francesc. La ciutat medieval va tenir tres convents, tots ells fora de les muralles. En l'actualitat només conservem el de Santa Ana. El convent de la Trinitat i el de Sant Francisco van ser derrocats. El convent franciscà va ser abandonat després de la desamortització de Mendizábal en 1836, sent utilitzat com a ajuntament mentre es concloïen les obres de l'actual consistori. En 1933 va ser derruït, però en el lloc on estava el seu hort s'alça l'actual plaça de la Glorieta.

Palau de la “Llotgeta”. Edifici que acull la representació política de la ciutat i diverses dependències administratives, fi per al qual va ser creat: ser la seu de l’Ajuntament o Casa del Poble. El que en altres temps fou la Casa de la Vila i Llotgeta del Mustaçaf, Cort o Cúria on s’administrava justícia, i el mostassà dirimia totes les qüestions que se suscitaven en el mercat sobre pesos i mesures, en època de Jaume I d’Aragó va donar pas –després de la demolició de les torres que flanquejaven i defenien l’antiga Porta de la Vila en el segle XIII (porta principal de la muralla medieval)– a la moderna Casa Consistorial. Este immoble és projectat en el s. XVIII segons els cànons vigents del Neoclassicisme per Vicent Gascó Masot en 1789.

Vicent Gascó (1734-1802) va ser fill del també arquitecte Salvador Gascó Vilar. En principi no estava cridat al món de l'arquitectura, però la mort del seu pare li va portar a introduir-se en l'arquitectura en la qual va acabar sent un mestre. Encara que no lligat totalment a l'estil academicista al que se suposa havia d'estar lligat, les seues formes són d'un classicisme acadèmic moderat, no obstant açò se li considera el introductor de l'academicisme a València. Entre 1763 i 1767 s'encarrega de la decoració interior de la Basílica de la Verge dels Desemparats de València.  És un dels puntales de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos de València, sent nomenat director de la secció d'arquitectura. Més tard seria nomenat director de la Real Acadèmia, sent el segon director a ocupar el càrrec. A més va ser acadèmic de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando de Madrid i de l'Acadèmia Imperial de Sant Petersburg-Rússia.

Esta obra es paralitza durant segle i mig per adversitats de tot tipus. En 1934-1935, Ángel Romaní Verdeguer (arquitecte valencià de l'Escola de Barcelona , va fer i va col·laborar en moltíssims projectes històrics , entre ells la cúpula del Mercat central de València, l'Eixample de València i Mercat de Mosén Sorell entre d’altres) remata l’obra del segle XVIII, adaptada a les necessitats estètiques del seu temps, amb un caràcter més dinàmic, artístic i funcional. Durant segle i mig, este espai compleix múltiples funcions: teatre, caserna militar nacional, magatzems, carnisseries, tavernes, local per a exposicions i conferències, biblioteca municipal, seu d’organitzacions polítiques…

L’edifici sobrepassa amb escreix el traçat de la muralla antiga de la ciutat, atés que ocupa un espai que envaeix en gran part el que fou el Camí Reial de Terol.

Des de 1934 fins a hui, l’edifici a penes ha experimentat altres variacions que les exclusivament dedicades a la distribució dels espais interiors o obres de manteniment de l’edifici.

Durant les últimes obres de reforma, a conseqüència de l’excavació del buit per a la instal·lació d’un ascensor, es localitzaren les restes de la torre occidental que flanquejava la Porta de la Vila i un tram de muralla, datats en la primera meitat del segle XIII. Amb el “Projecte de reforma del Palau Municipal” d’Óscar Cosín Ramírez (2008-2010).