L’origen faller de la comarca sembla que ens porta exclusivament a Sagunt i el seu Port. És clar que allí es troba la història fallera més intensa i extensa. Però també és cert que en els municipis del Camp de Morvedre han sorgit destacables experiències falleres que formen par del passat dels pobles. No sols això, sinó que el llibret més antic de tota la comarca va estar escrit a Estivella el 1924, uns anys abans fins i tot que es plantés el primer cadafal al Port de Sagunt el 1927.
En 1975 naixen formalment, com a entitat organitzada baix la tutela de l’Ajuntament, el que hui coneguem com Federació Junta Fallera de Sagunt. En ella, a part del Reglament Faller i elegir els representants tant masculí i femení de la festa, se marquen unes pautes per poder aproximar les falles las barris i dotar-los de continguts.
Primerament l’existència d’un local, actual Museu Faller, marca un principi per poder ser un ent pseudo independent de l’Ajuntament i poder coordinar tot l’espai festiu de les falles de la ciutat i comarca. Per altra banda, l’impuls del valencià i la cultura son uns eixos Claus en una època, en tard franquisme, que l’estat espanyol necessitava una eixida i durant aquesta època les Falles, almenys a Sagunt, varen ser motor tràsmiros de cultura i llibertat.
Des dels anys 80 les falles de Sagunt, marca comercial que s’utilitza, exerceixen de vertebradores de cadascun dels barris on estan situades, formant així una xarxa de Centres Cívics Festius, seus festives, que fan que dotze mesos a l’any hi hagen activitats més enllà de la setmana de falles.
D’això que una de les fites més importants des de la creació de la Junta Fallera de Sagunt durant el tardofranquisme ha sigut la cessió de l’espai en el que hui en dia és la seu dels fallers i falleres de la comarca. El Museu Faller va ser cedit per IVVSA i Ajuntament el 9 d’octubre de 1993 siguent president Miguel Alegria (d’això que el destaquem en la foto ja que va ser el president que va obrir el món faller a la ciutadania) i falleres majors Soledad Arbona i Pérez i Mª Teresa Calderón i Pérez. En eixe acte varen participar l’alcalde Manuel Girona i en el qual és va destapar una placa, que encara que és conserva, en la porta que dona a la plaça Tirant Lo Blanch.
La definició de museu ha evolucionat al llarg del temps en funció dels canvis de la societat. Des de la seua creació en 1946, el ICOM actualitza aquesta definició perquè corresponga amb la realitat de la comunitat museística mundial. Avui, conforme als estatuts del ICOM adoptats per la 22ª Assemblea general a Viena (Àustria) el 24 d'agost de 2007:
“Un museu és una institució permanent, sense finalitats de lucre, al servei de la societat i oberta al públic, que adquireix, conserva, estudia, exposa i difon el patrimoni material i immaterial de la humanitat i el seu ambient amb finalitats d'estudi, educació i esbarjo.”
Dins de l’actual reglament de Federació Junta Fallera de Sagunt nombra al museu custodiar, mantenir i conservar en bon estat els Ninots Indultats dels últims 10 anys, disposats en el Museu Faller per a tal fi, així com els últims de cada exercici que es vagen incorporant, provinents de les diferents comissions falleres. Quan es complisquen els 10 anys, retornar cadascun a la comissió que pertanga, realitzant una foto de cada ninot, gran i infantil, exposant-les en el Museu. Al seu torn, aconseguir les fotos de tots els ninots, d'anys anteriors, major i infantil, per a una exposició permanent en el Museu Faller de la FJFS.
Les Falles actualment ocupen un espai molt important en la societat valenciana, i especialment a la ciutat de Sagunt. I son eixes falles les que continuen vertebrant un espai, el festiu i cultural, que si no existiren deixarien de produir-se i les accions de proximitat que desenvolupen les falles no podrien ser assumides per altres col·lectius o associacions. No ho penseu?