30 de juliol de 2018. 13:30 hores. Una trucada al mòbil. És d'un número llarg, jo esperava una confirmació de delegació de govern. Darrere del telèfon una veu de dona, molt dolça, la que em pregunta si sòc Albert Llueca, li dic que si, ella hem contesta et cride de la Conselleria de polítiques inclusives, podeu vindre demà les 9:30h per a una entrevista? jo, en shock, i nerviós (sempre hem fique nerviós en estos casos) li pregunte a Mamen si ella està de vacances, sabia que si ho estava però volia confirmar-ho, hem diu que si, li confrme a la xica que podem anar i li penge.

El 31 de juliol teníem una cita, per a que? doncs no ho sabia, no ho havia preguntat. Al estar en un grup de Facebook "Adopcion nacional comunidad valenciana" tenim molta informació de com actua la conselleria i quin son els passos a seguir. Al dir-nos entrevista començarem a rumiar. Sembla que la Conselleria pot fer entrevistes a famílies idònies per tal de poder oferir-les a altres comunitats autònomes on no hi han famílies idònies. Açò pot ser un palo perquè al estar tant de temps esperant i has de passar una nova entrevista sense saber quin és el fi. Coneguem un cas on han fet aquesta entrevista i posteriorment no li han assignat cap xiquet o xiqueta.

En este moment passem tot el dia, fins l’hora de dormir, pensant que serà això de la entrevista. I si sols volen que canviem unes dades? O que fem un test per a una comunitat diferent a la nostra? La espera et fa pensar molt, encara que nosaltres s’ho hem pres en calma, sense aclaparar-se. Pot ser perquè ja tenim una filla biològica i no tenim eixa necessitat que tenen altres parelles que veuen l’adopció com l’única  opció de ser pares i mares i poder tindre una família.

El 31 de juliol podia ser una dia de molta alegria o un dia qualsevol.