Sempre estic pegant-li voltes al mateix la dreta ha segrestat els símbols valencians i no hem fet res. Partint per la senyera ells, la dreta, sempre paunten que és un símbol seu, que els d'esquerres estem baix dels plecs d'altres senyeres. També l'himne, regional, que va ser d'Exposició i oficilitzat en 1925 durant la Dictadura de Primo de Rivera ha sigut segrestat per la dreta. Els símbols del poble no poden ser de dretes ni d'esquerres si no del propi poble. L’actitud de la dreta apropiant-se de símbols com si foren seus s’ha d'acabar.
Fa uns anys quan governava el Partit Popular tant a València com a Sagunt va vindre Isabel Bonig, era el 2012, a l'ermita de la Sang, jo com a majoral de 2009 estava de servici i recorde com Alfredo Castelló em va presentar diguent-li que jo era regidor de Compromís, cosa que a ella li va sorprendre i va dir "que fa un de Compromís en la Setmana Santa?". No li vaig contestar en eixe moment però la Setmana Santa és la festa més important dels cristians, no sols de la dreta.
Com a cristià i confrare no existeix en el calendari litúrgic cristià una cita més important que la Setmana Santa. Els últims dies de Jesús a la Terra són recordats i venerats a través de diferents actes, celebracions i esdeveniments festeja de forma diversa, des de processons, escenificacions teatrals fins a menjars especials, etc.. La Setmana Santa és el moment més destacat per retre homenatge a la vida i la mort del Messies. I per això a Sagunt se li anomena la FESTA, si festa en majúscules.
No sabem quins són els orígens de la Confraria de la Puríssima Sang del nostre Senyor Jesucrist de Sagunt. Sabem que en el segle XVI estava establida en l'abandonada sinagoga jueva. Segons ho il·lustre el cronista Antonio Chabret, en la seua coneguda obra “Sagunt la seua història i monuments”: "La sinagoga estava en el barri de la Sang Vella, i va ser convertida en església de la Sang de Crist després de l'expulsió dels israelites. Avui, només queden del temple judaic quatre arcs ogivals en la part posterior de les cases nuns. 7 a l'11 de l'indicat barri". Els pendons morats que obrin la processó del Sant Enterrament ens recorden als gremis que antigament existien en la vila de Morvedre, sent molt possible que aquestes organitzacions serien les autèntiques iniciadores de la commemoració de la Setmana Santa, sobretot de la processó del Divendres Sant. En 1492 Fernando el Catòlic va concedir franquícies i beneficis econòmics als quals van repoblar la jueria. Aquesta repoblació no va ser copiosa i va tardar més del que s'esperava. El barri, abans habitat per jueus, va ser ocupat pel gremi o confraria de “peraires” o teixidors de lli, és a dir menestrals dedicats a la fabricació de draps i teles. No és estrany doncs, que aquests artesans anaren els fundadors de la Confraria de la Sang. El que si sabem cert és que des dels seus inicis la Confraria tenia, i té, un càrrec anual fix, este és el de "majoral". 500 anys després  s'ha consolidat com un fenomen social i religiós que aglutina a tots els cristians de dretes, d'esquerres, de centre...
El poble paga la "festa", perquè és seua, es fa loteria, rifes, s'arreplega porta a porta per a mantenir una hisenda sanejada. Tot està fixat, reglamentat, els dies i les hores, l'ordre de les desfilades, les expressions, els cants, els vestits i “les vestes". És un orgull per als familiars vore com és duu al llom el pes d'una tradició que uneix a tots i totes.
Sempre conte també una anècdota al respecte, corria l’any 2012, portant el Natzarè, a l’altura del Banc de València al Camí Reial, vaig vore com dos dones àrabs anaven amb els seus carros i els seus fills i filles, jo se sobte em vaig quedar mirant i vaig entendre a la perfecció com el fill li pregunta a la mare “qui és eixe?”, referint-se a l’anda, i ella sense titubejar amb una mira calmada i serena li va contestar “el profeta”. Per a l’islam també son importants els nostres símbols, som part de les seues escriptures.
També l’altre dia parlant amb Yosef Fraile, del col·lectiu jueu de València, li explicava com una de les parts més emotives de la processó de Divendres Sant eren com els plegaors cantaven eixa tonaeta de “Puríssima Sang de Jesucrist” i li explicava que la tradició contava que eren jueus, ell em preguntava que si recaptadors, i que eixien vestits amb vesta i amb la kipa jueva integrant-se en la vida cristiana de la ciutat.
Si el respecte de les diferents religions no ho ha pogut canviar, com ho va a fer la política? La Festa és una tradició de tots i totes.