Els fallers i falleres s’apunten a tot! Jo crec que això és el que uneix el circ de les falles des de Borriana a Alacant (no deixem de banda les fogueres!). La premissa també s’acompleix en Sagunt i en la seua comarca. Que hi ha un que diu anem a fer campionat de dards allí que hi ha un faller que s’apunta, que anem a fer campionat de alçament de “maquetes” al tombe doncs ahí hi ha una fallera que s’apunta. Això si! la inauguració de tot l’ha de fer la fallera major! Ahí tota vestida de valenciana com si fora un animal de circ o un fenomen a “lo mujer barbuda” que se passeja de casal en casal i de festa en festa fent allò que toca, com diuen en castellà “Adonde fueres haz lo que vieres”, que un dia li toca jugar al parxís, un altre disparar amb una AK47 i altre dia fer campionat del duro (molt típic a Sagunt, per cert).

Està clar que el faller, com a concepte, és d’eixos que cada u va pa d’ell. Ací tenim un clar exemple del que és una comissió, en aquest cas masculina, on podem vore tots els “fenomens” que formen prenen i conformen les comissions. Entre tots podrem respondre que tipus de faller hi ha en una simple ‘miraeta’ ja, la relació la comissió dirà. Açò no és un mite, una realitat més que em pese i que em pite. Comencem, el que té el casal paraor, el desaparegut, el ric, el guapo i l’empastrador. El baixet, El cuiner, el sa, el longuis, el planificador, el triomfador. el líder. El que no sap i fa, el que fa i no sap, el ninot de falla que mana en la falla.

I això de manar en la falla sembla que a Sagunt, Gilet i Faura tot el món ho pot fer. L’organització de les falles a la Federació Junta Fallera de Sagunt esta tot molt regular per un Congrés faller i un Reglament Faller. Un congrés on és voten coses, para frasejant a Rajoy: “Me gustan los falleros porque hacen cosas”, de manera individual i després és fiquen en un Reglament, negre sobre blanc, per a que les falles de Sagunt, que tenen actes durant tot l’any, no és convertisquen, més, en un circ.
M’agrada molt llegir com defineixen els membres de l’Associació d’Estudis Falleres les falles, explicant que la festa de les Falles constituïx una de les expressions més notables de la cultura valenciana, amb repercussions en l’esfera turística, social, política i, evidentment cultural. Amb tot, les Falles, com a expressió artística que s’esdevé en un espai públic on confluïxen diversos interessos i expressions identitàries, han generat una pluralitat d’opinions, en gran mesura diverses i fins i tot enfrontades, que sovint han situat el debat més a prop dels prejuís, els dogmes o el tòpics, que del diàleg constructiu i fèrtil.

Partint d’aquesta premissa, de la pluralitat d’opinions sobre i dins de les falles, intentaré donar la meua i definir les Falles de Sagunt basant-me primer que res amb el Reglament Faller, passant pels agents socials que intervenen en la festa així com per les pròpies comissions, intentant traure conclusions per a donar un pas més endavant en l’entendriment de la festa vist des de dins o des de fora.

Podriem parlar de que cada falla té el seu emplaçament i que cada falla és l’associació vehicular que dinamitza, tant en la setmana de falles com durant tot l’any, la festa al seu carrer i barri. Contava Joan Francesc Mira (antropòleg), en un article publicat en el Llibret de 1990 de la Falla Universitat Vella, on explicava que la societat valenciana, o més ben dit, la socialitat dels valencians —la seua manera d’actuar i d’organitzar-se en grup o en societat— té una característica ben peculiar: funciona eficaçment en petit volum, a petita escala, en espais molt concrets i amb objectius precisos. No funciona, o funciona malament i dificultat, quan passem a escales, territoris o objectius més amplis, extensos o complexos i concloïa amb una frase per a reflexionar “No sé si és del tot veritat, això, però jo pense que sí, i pense també que explica molts fenòmens aparentment estranys en la nostra vida col·lectiva”.

De la frase anterior obtenim un raonament, que el propi Joan Francesc Mira ha fet al seu text i que jo el resumiria en “cada falla és un món”, Mira continua diguent que cada falla és un model d’organització molt notable: un grup de gent, d’un mateix espai, que s’associa amb un motiu específic, i que manté viva l’organització, mobilitza el suport necessari, i finalment acompleix repetidament els objectius precisos del grup. Tothom sap, també, que l’organització general del moviment faller —si és que tal cosa existeix— no és tal organització, no és un resultat de la coordinació efectiva de les múltiples falles, etc., sinó que és una estructura formal inventada i imposada des de dalt, i en la qual la base se sent ben poc integrada, ni present ni representada. Està clar que, continuant amb les conclusions que trau Mira, és despeguen diferents conclusions del que s’ha dit una d’elles és que tant les Juntes Local i Centrals de Falles dels diferents municipis del nostre territori tenen una estructura piramidal que va de dalt cap a baix on la burocràcia i els protocols tallen a voltes els camins per on ha de fluir el que fer dels fallers i veïns. I la segona es que tenint aquesta estructura piramidal, que també després és trasllada a cada falla, les falles pareixen ser poc participatives ja que tot té el seu ordre i la seua obscuritat. Per altra banda Mira destaca de nou que curiosament, aquesta eficàcia i difusió de l’associacionisme puntual ha tingut, amb les falles, un efecte paradoxal: deu ser l’única festa urbana que mobilitza, cobreix i enquadra tot el territori de la ciutat. I, permitiu-me que açò ho adapte al cas de les Falles de Sagunt, l’espai de la festa de les Falles a la Ciutat de Sagunt (i açò passa en tots els llocs on hi ha falles) és un espai una mica especial ja que no és limitat ni acotat, no estem parlant d’un centre de Convencions o una Fira en un lloc concret, per a falles TOTA la ciutat és un espai festiu, places, carrers, avingudes i açò no és gens habitual voreu en qualsevol festa però a les falles ocorre.

Repensant el que diu Mira, cal definir les Falles de Sagunt, no com una única festa, si no trenta festes diferents. Ja que cadascuna d’elles té un centre acotat, la seua anatomia pròpia, que és defineix en el carrer, plaça o avinguda on és planta el monument de la falla i l’espai on des del Casal és realitzen totes les activitats festives. Açò no és normal en cap altra festa de la nostra ciutat com per exemple la Setmana Santa Saguntina o les Festes Patronals (festes urbanes) on si que hi ha espais definits. Per això podem definir l’espai de la festa de les Falles de Sagunt com a tota la ciutat ja que tota ella està de festa, això si cada espai urbà està dividit de manera territorial i amb els seus limits i fronteres depenent de les comissions, ja que serà per aquests espais on les “despertaes”, xarangues i desfiles facen lluir a cadascuna de les diferents falles. Per això cada afirme que cada falla es l’eix vertebrador de la cultura del seu barri i com finalitza Mira és “una interessant, i completa, geografia urbana de les micro-identitats potencials o actives, i una classe de mapa que probablement ningú no ha fet encara”.

En els reglaments fallers és marquen moltes coses des de la vestimenta, un tema important perquè anar de panderola si que convertia les falles en un circ, l’elecció del a fallera major infantil i major que, almenys a Sagunt, ens ha ajudat a que no és convertisca en una lluita d’un circ romà. O simplement el premis, però cal recordar que els premis de les falles son els sonalls dels fallers.
Reprenent el tema dels màxims representants de les Falles, i Federació, eeflexionant sobre aquest tema he pogut llegir un article de Mar Vicent al seu blog on afirma que escriure sobre la dona i les Falles és una cosa que cal afrontar amb el respecte que es mereix un fenomen social i cultural d’enorme arrelament, condicionat per unes rígides regles de protocol i funcionament que es combinen amb una intensíssima disposició a la diversió i la festa en el seu estat més pur, amb tot el que això comporta de caos i relaxació.

Segons les dades de les falles, els seus censos, les dones son majoria. Al món de les falles les dones son utilitzades, baix el seu consentiment, i protagonitzen actes i esdeveniments, complint un paper ambivalent entre la ornamentació i l’exaltació. Visibles però no determinants a l’hora de les decisions, que quan es prenen i on es prenen, encara no conten amb l’aportació de les dones. Cal destacar que el que deu de pretendre no és ser igual que els homes sinó de ressaltar un fet que no per obvies de vegades no el tenim a la retina: que a més de boniques, les falleres solen ser dones llestes i capaces per a moltes més coses que servir les paelles o atendre als xiquets. En altres èpoques, no molt llunyanes, podem recordar que les dones casades no podien ser falleres de la seua comissió, ni assistir als actes de les mateixes (sopars, plantá…). O quan en les comissions, no podien votar perquè es considerava que “no treballaven com un home”. Hui en dia les dones ocupen llocs rellevants dins de les Falles, però en un percentatge encara ínfim en relació ja no només als quals ocupen els homes sinó a la seua intensa participació en les faenes quotidianes que no es correspon amb la seua representació en els llocs de responsabilitat. Les presidentes de Falles segueixen sent minoritàries perquè encara que ningú qüestione que les responsabilitats han d’assumir-les qui millor preparats i amatentsestiguen per a això, independentment del seu sexe, és també cert que elles han de
lluitar més, demostrar més la seua vàlua en igualtat de condicions. Aquesta és l’única raó que pot explicar el seu escàs nombre, perquè no és de rebut que entre tantes falleres que treballen dur, faig tan poques que siguen vàlides per a assumir tasques de responsabilitat i decisió, continua explicant Mar Vicent.

La conclusió a la que s’arriba és que com en altres àmbits (empresarials sobretot), “el silenci de les dones empobreix la festa i minva les seues possibilitats”. Ésta clar que no s’enten les Falles sense la participació d’homes i dones, però ja és hora de poder canviar els rols de cadascún ja que tots dos son capaços d’organitzar, gestionar i dinamitzar.

Tornem al Reglament de les Falles de Sagunt i podem llegir que les Falles de Sagunt es regiran per les normes d’utilització del valencià que dicta l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), una victòria de no fa molt de temps.

I que podem fer per vore tot allò relacionat amb les falles? L’Ajuntament té un espai cedit a les falles on s’instal·la un no-museu faller, sense gerència ni col·lecció permanent, on estan deixats caure els ninots dels últims anys i unes fotos… que qui paga la festa de les falles? doncs els fallers i falleres, veïns i veïnes, i amb una subvenció de 90.000 euros per part de l’Ajuntament, això si el circ que munten les falles quasi sempre no és de concurrència pública playbacks, sopar de germanor, i d’altres.

Com en altres pobles tenim publicat un “bàndol”, açò seria d’estudi perquè no es normal els bàndols en altres llocs fora de València i podria considerar-se un producte turístic en ell mateix,  on destaquen les regulacions i normes legals per a aquestes festes falleres. Entre altres límits, destaquen un topall al so de 90dB, la realització de revetles i discomóbils prèviament autoritzades de 23.00 a 04.00, el permís a particulars de disparar petards solament de classes autoritzades sempre que no s'altere la tranquil·litat de tercers, l'ús d'estrictes mesures de seguretat per part de cadascuna de les comissions de cara a la celebració d'espectacles pirotècnics, o un rigorós calendari per a la instal·lació de carpes i monuments fallers que impedisca al mínim la circulació. Altre tema es l’SGAE, que paga cada falla, quants diners s’endurà pel pasdoble el Faller? i per l’himne regional!? Ací sempre sona el mateix i això al final cansa.

Si, tot açò és un circ! i ja estem tots acostumats al mateix! sols falta que les falles siguen més habitables i que s’autofinancen, sobreviurien les falles sense ajuda de l’administració?, vinga Àngel ficam una cassalla que comença la despertà!