Introito


Està clar que cal trobar un motiu o una “excusa” per poder escriure un article sobre l'elaboració d'una guia didàctica de Falles de Sagunt. En el nostre cas, degut a que no tenim monument municipal i no tenim cap acció diferent de preservació anual que no siga el ninot indultat anem a agafar el “Museu” Faller com a punt de partida i aprofitant el seu 25 aniversari ja que el 9 d'octubre, de 1993, les autoritats municipals i els directius de la Junta Local Fallera i les falleres majors de la comarca van inaugurar el museu faller de la comarca, instal·lat en la plaça Tirant el Blanch en el barri Baladre. Amb la inauguració d'aquest espai museístic s'aconseguia un vell anhel de molts fallers que desitjaven comptar amb un lloc digne on conservar i mostrar aquells objectes importants, com els “ninots” indultats de la “crema”.


“Museu” Faller de Sagunt

La definició de museu ha evolucionat al llarg del temps en funció dels canvis de la societat. Des de la seua creació en 1946, el ICOM actualitza aquesta definició perquè corresponga amb la realitat de la comunitat museística mundial. Avui, conforme als estatuts del ICOM adoptats per la 22ª Assemblea general a Viena (Àustria) el 24 d'agost de 2007:

“Un museu és una institució permanent, sense finalitats de lucre, al servei de la societat i oberta al públic, que adquireix, conserva, estudia, exposa i difon el patrimoni material i immaterial de la humanitat i el seu ambient amb finalitats d'estudi, educació i esbarjo.”

Aquesta definició és una referència dins de la comunitat internacional.

Funcions del museu

En la definició de museu donada pel ICOM, exposada anteriorment, es troben enumerades les principals funcions del museu. En aquest apartat ens anem a referir a algunes d'elles, encara que depenent del museu tinguen diferent importància unes d'unes altres

Col·leccionar

Les col·leccions van ser l'origen d'aquesta institució a partir del renaixement. Formar o ampliar la col·lecció d'un museu segueix sent avui una comesa d'especial rellevància.

La formació de la col·lecció d'un museu implica tres aspectes a tenir en compte: què col·leccionar, què no col·leccionar i com col·leccionar sent tan heterogenis els materials relatius al coneixement del ser Hainaut i al seu entorn es fa necessari realitzar una selecció dels mateixos en construir i mantenir un museu. Ha de col·leccionar-se només allò que resulte insubstituïble o irreemplaçable segons el tipus de museu, poden ser obres o objectes originals, com una pintura d'un artista de reconegut prestigi o un instrument utilitzat per un científic per a un descobriment destacat, per ex. Els tubs de rajos X de roentgen que mostra el Deusthes Museum de Munich. En el cas dels museus de ciències naturals, les col·leccions solen estar constituïdes per peces de mineralogia, botànica, zoologia..És és necessari que els que s'encarreguen de formar la col·lecció siguen experts en la matèria, de manera que les peces tinguen un valor representatiu i significatiu.

Conservar

La conservació és sens dubte una funció irrenunciable del museu, doncs en certa manera és dipositari d'un patrimoni que ha de salvaguardar per a poder transmetre-ho a generacions esdevenidores.

El terme conservació no és interpretat de forma unívoca en els manuals de museología. Els especialistes solen distingir entre preservació (es refereix a condicions ambientals: temperatura, humitat, il·luminació, etc.) conservació (atén a la protecció seguretat dels objectes contra robatoris, incendis, vandalisme…) i restauració (una intervenció per a detenir el deteriorote una obra, o bé recuperara o restituir-la). En qualsevol cas conservar el contingut d'un museus exigeix tenir en compte els riscos als quals està sotmès.

Investigar

Una funció indispensable en el plantejament d'un museu modern. I açò no solament per a complir les seues tasques tradicionals d'identificació i catalogació dels objectes sinó també i molt principalment per a poder ser considerat com a “centre de recerca i projecció sociocultural”.

Per a poder dur a terme aquesta funció s'han d'emprar tots els mitjans i instruments que avui proporciona la tècnica -biblioteca, mediateca, laboratori informàtica,…-

Una relació estreta amb els científics i amb laboratoris especialitzats proporcionarà una ajuda inestimable sempre que no puga disposar de personal i instal·lacions pròpies.

Exhibir

L'exhibició dels objectes està sent sotmesa actualment a una forta renovació. Tradicionalment la presentació dels objectes ha tingut característiques  particulars segons el tipus de museus que es tractara. Així en els museus d'art hi havia una certa preocupació estètica, en els de història, arqueologia i etnografia hi havia un predomini dels criteris històrics, mentre que en els museus de ciència i tècnica Destacava el seu caràcter didàctic, aombrat en ocasions per i excessiu nombre de de objectes exposats.

Actualment el disseny de les exposicions tenen un objectiu primordial: comunicar. Comunicar emoció estètica, informació, vivències….és a dir aconseguir interaccionar amb el visitant de manera que que el seu cabal de coneixements, sentiments, i actituds, no siga el mateix abans i després de l'exposició sinó que quede enriquit positivament.

Educar

La missió educativa dels museus ha sigut una de les funcions més analitzades i ressaltada des de finals del segle XX. Tant la UNESCO en les seues reunions i seminaris, com el ICOM per mitjà de les seues conferències internacionals i del seu Comitè Internacional para a l'Educació i l'Acció Cultural (CECA), i també els departaments de Museología i Pedagogia de moltes universitats han tractat amb profunditat i assiduïtat el tema.

És certament la seua funció més noble i més difícil, que justifica totes les anteriors. “Si les col·leccions són el cor del museu…l'educació és l'esperit”, afirma Bloom (1984) en referir-se als museus americans. Dins de la gamma variada d'aspectes educatius als quals poden donar resposta els Museus destacarem:

- el museu com a lloc d'aprenentatge, dins de les activitats formals com a esdeveniment, vivència, com a pont motivador per a nous aprenentatges, en el temps lliure com a aprenentatge no formal en el nostre temps d'oci

- el museu com a vehicle de comunicació, actualment es posa l'èmfasi en la capacitat d'un museu a comunicar, per a proporcionar plaure i coneixements al públic en general.

- el museu com a centre social, per a poder oferir al visitant, parafrasejant a Hudson (1989), “en eixir del museu puga seguir actuant amb la llibertat que li ha oferint en oferir-li ajuda per a la seua educació, coneixement de si mateix i de la col·lectivitat, per al desenvolupament de la seua sensibilitat i de les seues aptituds vitals, intel·lectuals i espirituals. És llavors quan el museu haurà cobrat vida en la vida urbana i en la consciència de l'individu”


Educar sense escola

Per a molta gent, la primera idea que li ve a la ment quan sent parlar de "educació", és "escola", com a sinònim d'un lloc tancat on una o moltes persones "ensenyen" coses que unes altres aprenen. Aquesta és també una interpretació "tradicional" del concepte. Molts especialistes, en el seu estudi del procés enseñanzaaprendizaje, més que parlar de "centres educatius", prefereixen parlar de "situacions educatives", i aquesta precisió es va a revelar com molt important per al nostre tema.

En efecte, en el procés ensenyament-aprenentatge, poden distingir-se, almenys, tres contextos o situacions diferents que adjectiven, i enriqueixen conceptualment, la qual cosa
pot cridar-se la "situació educativa" (RIVAS, 1997): Al costat de la idea de "educació formal", presa com a sinònim de situació educativa escolar, coexisteixen situacions educatives que han donat a cridar-se "educació no formal" i "educació informal", la importància de la qual en la societat actual i per a la instrucció dels seus ciutadans, és cada vegada més reconeguda (RIVAS, 1993; TRILLA, 1993)

En tota situació educativa intervenen cinc elements: a) un "context" socioeconòmic i cultural immediat, b) uns "continguts", c) un "emissor", d) un "receptor" o aprenent i i) un "espai" en el qual interactuen els elements anteriors. En la "situació educativa formal" aquests elements solen presentar-se explícitament separats. Un emissor –el professor- transmet uns sabers a uns receptors classificats per nivells –els alumnes-, en un espai singular.

En una "situació educativa no formal, emissor i continguts -amb objectius instruccionales ben definits però no directament explicitats- es fonen en una única entitat, materialitzada en diferents tipus d'escenaris, per a actuar sobre els receptors, o com ja pot cridar-se'ls més precisament, "públics objectiu". Al mateix temps, el context i l'espai educatiu pròpiament dit, encara sent diferents, s'acosten.

En la "situació educativa informal", per fi, context, espai educatiu i emissor s'aproximen fins a fer-se pràcticament indistinguibles. Perquè es produïsca una situació educativa informal es requereix d'un disseny de continguts, tendent a aconseguir uns objectius de comunicació específics, culturals, socials o comercials, que puguen emetre's per objectes, estructures o situacions presents en la vida quotidiana.

El mateix disseny i els objectes que fan d'emissors, seleccionen en primera instància
els seus públics objectiu, que al seu torn seleccionen, conscient o inconscientment, els
objectius de comunicació que més exciten la seua curiositat i se situen, així, en una
situació educativa informal.

La distinció entre aquests tres tipus d'educació és clau, així, per a comprendre que s'entén per funció educativa dels museus i com d'ells li és més pròpia (LA BELLE, 1982, i els altres articles continguts en la mateixa publicació). Si l'escola tradicional representa el model de la situació educativa formal, les estructures familiars, els mitjans de comunicació, la distribució d'uns grans magatzems, els aparadors de les tendes d'una ciutat, l'arquitectura d'un barri, els mecanismes que resolen necessitats quotidianes, la mateixa dinàmica de relacions socials que crea un espai determinat, constitueixen, en la seua relació amb els receptors, exemples de situacions educatives informals. Per fi, la major part dels museus actuals, conscient o inconscientment, generen situacions educatives no formals. L'educació no formal, materialitzada en un conjunt d'objectius educatius i d'actuacions destinades a aconseguir-los, és la forma pròpia d'educació en els museus.

(QUÈ ÉS UN MUSEU? Cap a una definició
general dels museus del nostre temps. Antonio Tingues CESIC de València)

Tipus de Museu

1. Segons la seua ubicació són: urbans, suburbans, o rurals.
2. Pel seu contingut són: generals, especialitzats i mixts.
3. Segons la seua propietat són: públics i privats
4. Segons la seua disciplina estan els museus de: art, història, antropologia, ciència, tècnica
(serigrafia, reproduccions, arts i oficis).

Els museus són objecte de diverses disciplines específiques:

La museologia, dedicada a l'estudi de la institució i la seva funció social.

La museografia, que estudia aspectes operatius específics per gestionar un museu, com l'arquitectura, les instal·lacions o l'organització interna de la institució. És un dels camps on més s'està evolucionant en el darrers anys, creant exposicions cada cop més interactives que fomentin un major enfocament pràctic, per tal de donar al públic l'oportunitat de prendre decisions i participar en activitats que poden variar la visita convertint-la en una experiència.

Funcions de Federació Junta Fallera Sobre el Museu Faller

Segons l’ARTICLE 16 (del Reglament Faller aprovat en 2016) les  funcions Correspon a la Junta Directiva organitzar els festejos, activitats culturals i d’un altre tipus que afecten el conjunt de les comissions falleres o que vagen dirigits a un grup d’estes i cooperar amb les institucions i organismes públics i privats a fi del major èxit, difusió i prestigi de les falles. En
este sentit és competència seua:

a. Custodiar, mantindre i conservar en bon estat els ninots indultats dels últims deu anys, disposats al Museu Faller amb esta finalitat, així com els últims de cada exercici que s’hi vagen incorporant, que provinguen de les distintes comissions falleres. Quan es complisquen els deu anys, es tornarà cada un a la comissió que pertanga, es farà una foto de cada ninot, gran i infantil, i s’exposaran al Museu. Al seu torn, aconseguir les fotos de tots els ninots, d’anys anteriors, major i infantil, per a una exposició permanent al Museu Faller de la FJFS.

Apunts cap a l’elaboració d’una guia didàctica


Història de les falles camp de morvedre

L’origen faller de la comarca sembla que ens porta exclusivament a Sagunt i el seu Port. És clar que allí es troba la història fallera més intensa i extensa. Però també és cert que en els municipis del Camp de Morvedre han sorgit destacables experiències falleres que formen par del passat dels pobles. No sols això, sinó que el llibret més antic de tota la comarca va estar escrit a Estivella el 1924, uns anys abans fins i tot que es plantés el primer cadafal al Port de Sagunt el 1927.

LES BARONIES

La població de la subcomarca que té més llarga trajectòria fallera és la d'Alfara de la Baronia. La més antiga és de l'any 1936. Es va fer, tal com explica la cronista Concha Saura, l'últim diumenge de maig, dia de la festa de les Filles de Maria. Fou organitzada pel qui aleshores hi era el mestre, Luis Sanchis. El cadafal d'aquell any es va titular "Curruca". Fins i tot pot destacar-se que es va nomenar una "bellesa fallera. Va ser la xiqueta Rosa Mora Nadal. La següent falla ja es va plantar pel dia de Sant Josep de 1945. El monument era un cànter. El president deixe any fou Enrique Herrera Galindo. En la dècada dels 50 se'n plantaren entre els anys 1955 i 1957. En els anys 60 se'n feren quatre: 1960, 1963, 1965 i 1967. En els anys 70 tan sols en el primer any de la dècada es va plantar un cadafal. Finalment el recorregut històric d’este fenomen fester acabà en els anys 80 amb quatre falles (1983, 1984, 1986 i 1988). Cal nomenar en la construcció dels diferents cadafals la participació de l’escultor Luis Bolinches Compari i posteriorment també la de la seua filla Amparo Bolinches Molina. Un altre col·laborador destacat fou Miguel Zanón Garriga. Normalment es plantaren a la plaça de l'Església, després passà al carrer Central i finalment a la plaça del Casino. Este repàs de dades permet entendre que el fenomen faller s'ha viscut en eixa població d'una manera especial.

Algímia d'Alfara és també una altra localitat on la festa fallera va tindre vigència en els anys 60, gràcies al Fuster Salvador Such i el pintor José Garriga. Cal destacar el llibret que el 1957 va fer José Molina amb la participació de Luis Diago. No es pot comparar la seua continuïtat amb la d'Alfara de la Baronia però es comprova que també allí estigueren presents les falles.
L'origen de la tradició fallera a Estivella s'ha descobert recentment gràcies a l'aparició del llibret de l’any 1924. Des d'eixe any no es constata existència de cadafals fins als anys 80. Eixe llibret és el més antic de la comarca i mostra una experiència tan puntual com interessant. Pel que fa a la característica del text es pot indicar que la persona de la població que el va fer estava acostumada a escriure versos i que coneixia la mètrica. El cadafal faller descrit en la publicació està presidit per un entaulat on juguen al "Carreguéu" , joc que "S...gorbino/ Fan el primer que Chué.". Hi ha tres personatges: "Joan, Tonico el pastisser, i Sandalio el segoner". Al seu voltant es troben diversos cartells referits a persones d'Estivella i versos dedicats al poble, a la seua gent o a la festa, principalment. És una sàtira dedicada a certes persones que es dediquen a jugar i que ben bé podrien fer-ho de normal prop de la plaça on es va plantar el monument. Els noms dels personatges semblen ser ficticis però recorden a determinats personatges de la població. La incògnita més destacada és la comissió que va organitzar la festa tot i que s’intueix que es relaciona amb les persones que juguen a algun cafè o taverna.

Altres fenòmens relacionats amb la festa s'han donat puntualment a Petrés o Albalat dels Tarongers. En el primer cas va ser possible gràcies a l'aportació d'un artista local en els anys 80. A Petrés on se suposa que a finals de la dècada dels 20 del segle xx es quan es va plantar una falla però tan sols per un any. Poc més se sap d'eixa experiència que resta per estudiar.

L'experiència fallera més continuada a la subcomarca va ser la sorgida a Gilet el 1971 i que encara continua. Fou a partir d'un grup d'amics i la seua vigència és destacada. Tot va sorgir perquè un xiquet Alfonso Ros Alfonso començà a fer una falla que representava la Torre Eiffel de París i que la va plantar al corral de sa casa. EI seu pare Alfonso Ros Sancho havia sigut deprenent d'artista faller i a partir deixe moment va començar a originar-se la comissió. Des deixe any es va plantar a la plaça de l’Estrela fins a l’actualitat. La primera Fallera Major Infantil fou Emilia Salvador Alfonso, el Faller Major Alfonso Ros Alfonso i el president Herminio Sànchez López. El primer cadafal es va dedicar a les fonts desaparegudes del municipi. Especialment va destacar la reproducció de la Font situada a la plaça de Francisco Gil. Va estar realitzada per Antonio Panzuela Santiago. Els monuments han continuat plantant fins a l'actualitat, tret dels anys 1984 i el 1986. És l’única comissió de la subcomarca que continua.

Sagunt

Fem un poc de memòria la primera falla a la nostra ciutat es plantà en 1927 al nucli nou i a 1932 al nucli vell. Junt a altres ciutats com ara Xàtiva (1865), Sueca (1876), Gandia (1885), Alzira (1907), Castelló (1921), Saragossa (1920)  i en altres pobles de la província (1927)i a París i Amèrica (1932) .

Sagunt no podia estar ausent d’aquestes manifestacions i del cult  a la bellesa, el color y el foc. En 1931 Vicente Andrés Cerveró proposava a la Societat Vitivinícola organitzar les festes falleres, i així nasqueren les festes a Sagunt, de manera ordenada.

En Sagunt les falles començaren en 1927, quan un grup de fallers montà en   un carrer del Port, Carrer del poeta Llombart, la primera falla, dedicada al ferro, estava representada per un colos dominador sobre la banya de l’abundància, del que sobreeixien els productes minerals; aludia també a la gestió municipal i a les dues empreses de cotxes que es disputaven els viatgers. Els components de la primera comissió foren: Bautista Lopez  Antonio Blasco, Angel Gabarda, Francisco Cervantes, Vicente Rams, Angel Xirivella  i Antoni Pérez, entre altres.
En 1932 es plantà la primera falla en Sagunt-Ciutat el monument es construí en uns tallers del Port, i fou obra dels artistes Antoni Blasco y Francisco Fernàndez. La falla fou composta per un avió que representava la recent instaurada República, altres motius com l’agricultura, la història, el comerç i la indústria.

En aquell 1932 es van indultar els primers ninots varen ser diversos i estaven dedicats tots ells al món del treball, que van ser entregats i regalats al llavors alcalde de la ciutat, Juan Chabret Bru. Des de les primeres falles saguntines, des d’aquells tímids intents per iniciar les festes josefines en la nostra comarca, s’han produït una important quantitat d’ojectes; “ninots indultats”, medalles, publicacions, fotografies, insígnies, etc, que han sigut guardades, sense ordre ni concert, en els propis “casals” de les comissions que les produïen, arribant en moltes ocasions, a la seua destrucció o pèrdua.

Però no és fins a 1971 quan la festa s’articula d’una manera ordenada amb un reglament faller i amb una entitat con Junta Fallera de Sagunt que coordini totes les activitats i accions de les falles. La junta fallera va començar el seu camí en l’exercici 1923. Luis Cuadau va compartir la presidència amb Ricardo Almenar quan el cens faller rondava els 600 inscrits. Les falles participants eren El Ravalet, La Victòria i la Marina i les infantils del Ravalet, Palmereta, Victòria, Màrtirs i Remei.

Entre les novetats aportades per la pròpia junta, em de destacar l’acte de la Crida realitzada per primera vegada en 1974 a càrrec del primer tinent d’alcalde, Rafael Escrig. EL nomenament de la fallera major i la infantil, han aconseguit, amb el pas del temps, carta de naturalesa a la setmana fallera de Sagunt i el Camp de Morvedre (hi ha que destacar que la junta fallera de Sagunt és l’única de caràcter comarcal en tot el territori valencià).
En 1972 la Junta Fallera va organitzar diversos actes: l’entrega de premis i les visites de cortesia per les comissions falleres que en 193 eren nou i set infantils.

En l’exercici 1974-1975 la presidència passa a Juan Antonio Llorens i s’introdueixen molts canvis. Amb un cent de 1000 fallers i onze falles (set infantils) és crea l’emblema de la Junta. Al ja apretat programa es va incorporar la presentació de les falleres majors al parc Victòria de Port de Sagunt, i la cavalcada fallera a la ciutat.

El següet exercici també va ser de canvi, és van aportar novetats com la “nit d’albaes” en ambdós nuclis de població, les competicions esportives, l’exposició del “ninot indultat”, la mascletà municipal, l’ofrena de flors. Es van suprimir els nomenaments de “Dama del foc”, de la “Poesia” i de la “Flor”. Amb un cens de 1200 fallers és creen els estandarts fallers i s’impossa la vestimenta fallera.

En 1977, continuant amb la història, L’Ajuntament cedeix a la Junta Fallera de Sagunt uns locals a la plaça de la Trinitat, que abans havien sigut de la desapareguda emissora del Moviment, “La Voz de Sagunto”, per a seu social. D’ací es va passar a la Casa de Cultura “Capellà Pallarés”, propietat de la Caixa d’Estalvis i Socors de Sagunt, posteriorment va ocupar una planta de l’edifici que albergava la Fundació Municipal de Cultura a la pujà del Castell i finalment aconsegueix la seua seu definitiva al barri de Baladre.

La Vall de Segó

Des de feia temps un grup de veïns de Faura albergava la il·lusió de crear en aquella vila de La Vall de Segó una comissió i d'aquesta manera celebrar amb tots els honors les tradicionals festes josefines. Després de moltes consultes a altres comissions i traslladar l'entusiasme a la resta dels habitants de Faura la creació i posada en manca de la comissió és, des de 1994, una realitat. A partir d'aqueix any Faura se suma a la llista de ciutats i poblacions que vénen celebrant les festes de les falles. Antany, a Faura, al igual que en la resta dels pobles que formen La Vall de Segó, celebraven, des de temps immemorials d'una peculiar forma les festes a Sant Josep. Arrere van quedar els dies en què les festes de les falles es celebraven amb una gran foguera formada amb grans quantitats d’esbarzers i xilitols silvestres, arbres, fruites i trastos inservibles, provocant no poques baralles i en més d'una ocasió el balanç eren ferits de diversa consideració, tot per “furtar" els esbarzerars, „els brasers" als pobles veïns. De poc valien les guàrdies que s'organitzaven al voltant dels grans muntons d'esbarterars per a evitar foren sostrets pels joves d'altres pobles. D'aquesta manera es rendia culte al patró dels fusters i, per descomptat, es complia el ritu al foc cantant-se la coneguda estrofa "qui mos dóna una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep. El tio Pep, “més que siga la tapadora del comú, número ú".

Hui, aquella pràctica festiva que es realitzava als pobles de La Vall de Segó és ja història. Els temps han canviat, hui no s'entendria aquesta forma de celebrar les festes falleres. En aquests dies encara es realitza una tradició pareguda en un dels pobles del Camp de Morvedre, a Alfara d'Algímia se celebra, el huit de setembre, la festa de la Mare de Déu dels Afligits, traslladant-se la imatge de la patrona des de la seua ermita a l'església parroquial. Els xiques que han pres aqueix any la seua primera Comunió encenen els esbarzerars i matolls de la muntanya, constituint una tradició única en la nostra comarca. Els intents per instaurar la Setmana Fallera a La Vall de Segó no són nous; a finals dels anys 50, Francisco Soriano i Escobar "va muntar", amb altres veïns de Quartell, el que podríem considerar la primera falla d'aquella vall. Sagunt ja celebrava des de 1927 aquests festeigs a Sant Josep. A Quartell la primera falla va consistir en una plataforma de fusta on es mostraven alguns ninos construïts en cartó i fusta vestits amb robes. Aquella primera falla va captivar i va sorprendre als habitants dels cinc pobles que conformen La Vall de Segó. Anys després un grup de joves de Quartell, recolzats per la parròquia de Santa Anna, van alçar xicotetes falles construïdes per ells mateixos.

Benavites

En 1932 es va plantar a Benavites una Falla, en aquest cas escolar. Els xiquets de l’escola pública de la Vila de Benavites, que regentava el mestre José María Cueco, van construir en 1932 la primera falla escolar de la Vall de Segó. Es va crear un comitè faller escolar que va sol·licitar a l’Alcalde autorització per a muntar aquesta falleta a la plaça del company Vila i, al mateix temps, sol·licitar una subvenció econòmica atès que el comitè no disposava de fons per a sufragar les despeses que produïen, l’esbós del qual s’adjuntava. Aquesta falla va tindre el seu llibret escrit pel mestre.

Faura

La 'Falla Vila de Faura" va començar el seu camí en 1994 desenvolupant el programa faller de la Junta de Sagunt a la que pertany. Les primeres fal·leres majors han sigut Maite Queral Nicasio i la infantil Bàrbara Domènech Balançà, proclamades el 3 de desembre de 1993. En gener de 1994 és va presentar en societat fins al dia d’avui.
Agermanament amb Cecina


Després de la celebració de l’agermanament polític administratiu entre els ajuntaments de la nostra ciutat Sagunt, i la ciutat de la Toscana italiana CECINA, en els primers anys de la dècada dels huitanta, les seues dos entitats de caràcter cultural, i que són les que exercixen les activitats lúdiques festives de més arrelament i complexitat d’amb dós ciutats -FEDERACIÓ JUNTA FALLERA DE SAGUNT i ASOCCIAZIONE TARGA CECINA- porten quasi tres lustres de camí comú.

I no és que este agermanament gaudisca de bona salut, és que es troba tremendament consolidat, tant, que l’intercanvi de rionarios i fallers al llarg de l’any en els dos sentits és el moviment veïnal més freqüent i nombrós que ambdós realitats poden comptar en el seu haver-hi.

Abans d’ambdós manifestacions esportives se celebren unes espectaculars desfilades de carros (carrosses) de grans mides sobre la qual desfilen els jóvens rionarios executant sobre la marxa magnífiques coreografies, en perfecta harmonia amb la música, una indumentària fabulosa i l’aspecte del carro, tot això sobre un mateix lema que aglutina tots estos conceptes.

També desfilen per primera vegada les dites al·legories a mitat del mes d’agost en què podem considerar la seua “posada de llarg” en la denominada “targa nocturna”

És en la primera de les ocasions mencionades quan una delegació oficial de la nostra junta integrada per les seues falleres majors, membres de les comissions i de la pròpia directiva s’acosten fins a Liorna per a compartir els seus dies grans amb els components dels Riones MARINA, CENTRE, PONTE PALAZI, CAMPACCIOCHI, STAZIONE, PALAZACCIO, I CASINE. I on també es donen cita representacions de les altres dos ciutats conformes amb Cecina l’alemanya Gilching i la francesa Sin lr Noble.

Este breu recorregut no és sinó una ullada precipitadíssima per una zona d’Itàlia estratègicament bé en ubicada per la seua proximitat amb la incomparables Florència, Siena, Sant Giminiano, o Pisa, on la gastronomia és de les més riques i variades de tot el país, i sobretot i fonamentalment on tots són acollits amb una hospitalitat i una alegria sense limits.

Des d’estes línies només manifestar la nostra salutació més afectuosa a tots els components de consiglio directiu, de la Targa com no a la nostra queridisima presidenta la senyora Susanna Pecchia, i com no a tants i tants amics a qui volem com es fa tot en les falles, amb passió.


(CECINA, http://fjfs.es/hermanamientos/ consultada 21/05/2017)


Actes de FJFS


Segons marca l’article 98 del reglament de Federació Junta Fallera de Sagunt marquen quin son els actes més importants de les Falles de Sagunt i en els que diuen quina indumentària s’ha de dur. Podem basar-nos en aquest article per tal de redescobrir i mostrar quina és la importància de les falles en la societat i la importància de la recuperació de la indumentària tradicional.


En este sentit tenim actes fallers de rellevància i solemnitat com son exaltació de les Falleres Majors, Desfilades, Lliuraments de premis, creu de maig on cal anar amb indumentària fallera aprovada pel VI Congrés Faller, per a tots els participants. les Ofrenes i Actes religiosos  on cal anar amb indumentària fallera aprovada pel VI Congrés Faller, de mànega llarga o cosset segle XVIII i amb mantellina per a totes les participants.
Altres actes oficials com son l’elecció, Nominació, Proclamació i Comiat de Falleres Majors, Inauguració de l’Exposició del Ninot, Presentacions de les comissions de la FJFS, Cartell anunciador, Presentació del llibret de la FJFS, Clausura d’activitats, Crida, Nit d’Albaes, Lliurament de mantons oficials les Falleres Majors, Corts d’Honor i acompanyants de la FJFS  on cal anar amb  indumentària fallera aprovada pel VI Congrés Faller.


Dels representants i premis


Important tindre una part destinada a recordar a cada una de les falleres majors i infantils així com als presidents de Federació Junta Fallera de Sagunt. Les falles les fan les persones.


Per altra banda el llistat de premis és imprescindible en una festa on està tot “jutjat” i que amb el reglament en la mà podem obtindre, de manera objectiva, quina és la millor falla, comparsa, etc, anualment.


Del ninot indultat


Ja no sols el propi ninot si no el reconeixement al Gremi d’artistes fallers que fan de la seua tasca una part imprescindible donant sentit a la festa de les falles. Cal tindre una visió a llarg termini per tal de poder explicar l’evolució del es falles de Sagunt, una evolució basada en els seus ninots indultats com ha passat al Museu Faller de València on l’ADEF ha pogut fer un catàleg, raonat, de tots els ninots i la seua evolució. La part del monument que no és crema ha de servir-nos per vore d’on venim i on anem.


Conclusió

Cal repensar el museu faller de Sagunt i convertir-lo en tal buscant un lloc més adequat per tal de desenvolupar el seu dia a dia. Les Falles actualment ocupen un espai molt important en la societat valenciana, i especialment a la ciutat de Sagunt. I son eixes falles les que continuen vertebrant un espai, el festiu i cultural, que si no existiren deixarien de produir-se i les accions de proximitat que desenvolupen les falles no podrien ser assumides per altres col·lectius o associacions. No ho penseu?


Article Publicat al LLIBRET FALLA LA MARINA 2018