Les falles estan preparades per a fer canvis dins de la seua dinàmica protocol·lària que s’han marcat en reglaments i en Congressos fallers?
Podríem parlar i basar-nos amb el típic refrany “val més un roí conegut que un bo per conèixer” per poder definir quina és la situació actual del món faller arran del territori valencià.
Però sempre ha sigut així? Doncs no. Les falles i les seues comissions han donant passos endavant per tal d’afrontar canvis, a voltes molt importants, dins de les dinàmiques falleres. Un exemple que sempre recorde d’una visita al museu faller de València quan Rubén Tello ens explicava el canvi de concepte en quan a les falles infantils en la dictadura franquista, les quals no pasaven per la “censura” i és quan les comissions utilitzaven aquestes per fer la crítica lliure que no podien fer en la falla gran.
Les falles han evolucionat a base d’imposicions, a base d’accions sobrevingudes tant per part dels Ajuntaments, Juntes Locals i Generalitat Valenciana. I ha evolucionat amb la reticència típica del menimfotisme valencià, on les valencians i valencianes li solem ficar pedres a tot allò que olora a canvi.
En este sentit podem definir una part del problema, la “moral” fallera està a anys llum d’interactuar amb l’ètica del ser humà la qual marca les normes d’acoblament entre les persones en el seu dia a dia.
Hi ha falles que han fet canvis contra el ‘règim’ estipulat? Doncs si, existeix el cas de la falla Arrancapins de València. Tal i com explica Llorenç Martinez a El País, si açò és notícia, en la falla Arrancapins no tenen fallera major ni quasi estructura jeràrquica. Fugen de la rigidesa del protocol, de les despeses fastuoses i del barroquisme estètic. Tracten de sacsejar-se la caspa i el conservadorisme que, segons ells sempre han denunciat, s'ha ensenyorit de les falles des de fa dècades. Utilitzen el valencià normatiu amb total normalitat i s'esforcen per recuperar el sentit crític de la festa. Manegen poc pressupost, però ho compensen amb esforç i imaginació. I no se senten menys falleres que la resta. Simplement diferents. Són les falles alternatives.
Una falla de més de 100 anys. Plantada en el districte de Extramurs de València i que com qualsevol altra comissió que ocupa el seu temps dedicant versos folklòrics a les seues reines i complimentant amb flors a la Verge dels Desemparats. Fins que, arribada la transició democràtica, un grup de joves es va ensenyorir del timó de la nau i va decidir que tot açò havia de canviar. Que la falla Arrancapins seria diferent. I vaja si ho van aconseguir. Un canvi en la falla paral·lel a un canvi en l’estat espanyol.
Des que Arrancapins va emprendre aquesta revolució interna, els seus membres mai han participat en l'ofrena. Els càrrecs de fallera major i fallera major infantil es van suprimir en 1991 perquè als responsables de la comissió els semblaven masclistes. Quan despunta l'alba, els seus fallers no es dediquen a torbar la tranquil·litat del barri, ja que entenen que la mascletà només serveix per a irritar als veïns. El segell alternatiu de Arrancapins també es plasma en el seu monument. De primeres, perquè ho elaboren els propis fallers. Però també perquè satiritza al poder amb menys miraments que la resta, juntament amb la que planta l'Ajuntament, és l'única que no competeix per cap premi. Arrancapins menysprea els guardons, però també els galons. Hi ha un president, però les decisions les presa una assemblea.
Hi ha una aposta clara una filosofia progressista, laica i no sexista, que fuig de la caspa i del conservadorisme.
Hi ha falles que han canviat la seua visió de la llengua? Doncs si, un exemple el tenim en el Reglament de la Junta Fallera de Sagunt, on en el seu articulat diu que “les normes gramaticals i ortogràfiques oficials per a la FJFS i les falles que la formen, seran les dictades i aprovades per l'únic ens normatiu de la llengua: l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i, per tant, totes les falles hauran de fer ús de la seua normativa per a poder participar en els concursos oficials fallers (llibrets, crítica local, narrativa i poesia, etc). La no acceptació de la normativa oficial reconeguda per l'Estatut d'Autonomia farà que no es puga participar en aquests concursos i certàmens i, en cas de participar perdran els premis que pogueren haver guanyat.” Per aquest motiu s’ha estandarditzat la normalització del valencià tant en els actes, en el monument i en el llibret, i s’ha fet d’una manera “no traumàtica” ja que d’açò depèn poder participar o no en els diferents concursos de la Junta.
Les falles estan preparades per donar el pas a les xarxes socials, com a producte? Molta gent dirà que si, que ja estan totes en les diferents xarxes socials però això no és vendre el nostre productes “falles” en les xarxes. Hem de considerar que les falles, totes, som patrimoni de la humanitat i en este sentit totes som prescriptores de les falles, festes i tradicions del territori valencià, estem preparats per a ser-ho? Jo crec que no, les actuals xarxes socials de comissions i de juntes falleres únicament son, exceptuant algunes, el diari de la fallera major, les comissions no generen més noticies que les pròpies dels actes on les falleres majors son les “protagonistes” i és allí on ens adonem que les falles són masclistes ja que utilitzen a la dona com al xerro que exposar, el patriarcat sempre ha estat present en les falles des del seu naixement. Necessitem, més enllà que en el llibret ja que conta per als diferents premis, que les falles utilitzen un llenguatge no sexista i siguen part, com a agents socials, del canvi de concepció del lloc de la dona en la festa.
Hem parlat de canvi en l’ús de la llengua, el canvi -d’algunes falles- en l’organització interna i de com les comissions no saben vendre el seu producte, però ens queda una part molt important dins del món “falles” que és el llibret.
Estan preparades les falles per tal d’evolucionar del llibret en paper a un llibret 100% electrònic? Estan preparades més enllà del paper? Tenim que evolucionar, tal i com evoluciona la nostra societat. Perquè no passem de la tradició oral, tradició escrita en paper a una evolució a la versió electrònica del llibret?
El llibret, com a única essència que és queda després de cremar les falles, ha de ser un document que cada comissió, que cada Junta, ha de poder ser distribuït lliurement i on més llocs possibles ja que son part del “producte” falles.
La reflexió que jo sempre faig és que únicament evolucionarem d’un llibret en paper a un llibret en format electrònic quan aquest llibret puga rebre un premi de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, puga rebre un premi de la Junta Central Fallera, puga rebre un premi de la Junta Local o de l’Ajuntament de torn.
Actualment el major premi de llibret de falla és el que otorga la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, i en les bases deixa molt clar que la distribució en paper és indispensable per a poder participar-hi. Quin cost tindria un llibret únicament electrònic? Existirien més comissions que crearien més llibrets de qualitat per eixe motiu? Estem perdent oportunitat de saber, d’absorbir coneixement perquè les bases dels premis estrangulant la creativitat de les comissions?

Últimament ha sorgit la tendència d'emmarcar al màrqueting dins d'una cultura i dins de la societat; però, què tan relacionat està aquest procés econòmic, social i administratiu que permet conèixer i satisfer necessitats i desitjos del consumidor amb el conjunt total de les pràctiques humanes, de manera que incloga les pràctiques econòmiques, polítiques, científiques, jurídiques, religioses, discursives, comunicatives, etc.? I tan influenciada està la societat pel màrqueting o viceversa? Seguint aquest paradigma i com a conclusió cal destacar que els canvis poden ser un perill o una oportunitat però s’ha de decidir en quin equip és juga i això és important o continuem amb l’ostracisme faller o evolucionem junt a la societat, del consum, aprofitant el millor dels dos mons. Jo em sume al canvi, i tu?

Article publicat al LLIBRET FALLA POBLE DE SILLA 2018