...eixe era el crit de guerra quan jo jugava a bàsquet en el Col·legi Públic Villar Palasí de Sagunt. Una època, la de l'EGB, que recorde agredolça per diferents motius; quasi tots per les relacions i/o actituds dels professors i professores. La pitjor experiència la tingui amb un mestre Evaristo, molt li deien "don" però jo mai ho vaig fer, un personatge al qual li encantava recordar en les seues classes allò de que "con Franco se vivia mejor", que ens castiagava i inclus amenaçava d'explulsió per dur samarretes d'escoles en valencià, personatge que no ens deixava entrar en classe quan ja havia començat -si les començava abans per a que els que anavem en la línia en valencià arribarem tard- El Villar Palasí em va fer vore a ma mare com liderava l'AMPA, aconseguia des de la base tot allò que és plantejava, com era membre del consell escolar, com és reunia periòdicament amb Esparza, amb conselleria em va fer vore com és podia lluitar per els teus ideals en qualsevol lloc si t'implicaves el més mínim. També vaig vore a una dona, ma mare, enfrontar-se a un "professor", Evaristo, per la discriminació cap al seu fill i aconsseguir que parara amb l'assetjament que patia pel simple fet de pensar i parlar en valencià. M'enrrecorde que ell creuava el carrer quan jo i ma mare anavem de cara a la mateixa vorera. També vaig gaudir de grans professor i professores, eh!, com Nelly que després va ser companya de Ple a l'Ajuntament.

Bé, després d'esta introducció, que pot ser m'haja enrrollat molt, anem al tema! Hi ha un col·lectiu de pares i mares que volen canviar el nom del col·legi Villar Palasí per un altre, Gloria Fuertes diuen encara que no m'agrade.

Vaig a començar diguent que el col·legi Villar Palasí, que entenc va ser construit en la dècada dels 70, està dedicat a un ministre del franquisme. Un ministre José Luís Villar Palasí relacionat en la nostra comarca, va tindre casa en Algimia o Alfara, ara no recorde bé. I també fa 50 anys segons com arreplega Emilio Llueca en el diari El Económico, Edició nº 290 20 de Juny de 2000 pàgina 28, parlant de la celebració del centenari de la restitució del nom de la ciutat de Sagunt, "El teatre romà va ser l'escenari triat per a celebrar els VI Jocs Florals de la ciutat organitzats per la Penya Esvaradora i Delegació del Rat Penat i patrocinats per l'Il·lm. Ajuntament. En aquella ocasió va ser reina de les justes María Pura Villar Ezcurra, Carlos Robles Piquer el mantenidor i el poeta premiat, amb la Flor Natural, Santiago Bru i Vidal.

Un dels actes celebrats amb motiu del centenari de la restitució del nom de la ciutat va ser la “Desfilada històrica” que obria els actes commemoratius i representava a tots i cadascun dels pobles i
cultures que van tenir a Sagunt el seu solar. En finalitzar, en el teatre romà, Diego Sales Pombo, antic governador civil de la província, va pronunciar el pregó de les festes centenàries.

María Pura Villar Ezcurra, filla del llavors ministre d'Educació, José Luis Villar Palasi, va ser triada per a ocupar el lloc de reina de les festes centenàries saguntines". Cosa que no fa més que aquesta decisió tinga detractor i gent que la defensa.

Per altra banda no crec que Gloria Fuertes siga un nom vinculat a Sagunt, que em dius Maria Moliner que va iniciar  el seu diccionari a Port de Sagunt, doncs bé, que Lope de Vega va fer el seu "Peregrino en su Patria" en Faura.

Doncs, partint d'estes premisses crec que es deu de fer un referèndum igual que és va fer fa uns anys i com està contemplat dins de la llei i així ho pot decidir a la comunitat educativa.

Fem participació, fem acció i defensem les llibertats.