De segur que si Aitana em pregunta si les fades existeixen jo ho tinc clar diria si. I em basaria en una cançò de Rozalen "y aunque recién levantadas tengan los ojos algo hinchados, y el cabello despeinado, ellas son muy bellas enfocadas de ambos lados a veces hasta maquillan pero de manera suave pues deben disimular sus rostros angelicales. lapiceros negros y carmín de labios para parecer una más cuando las hadas se hacen presentes llevan una vida aparentemente normal y las puedes encontrar yendo a la universidad, comprando en supermercados, tomando café en un bar
sentaditas en los trenes difi coches o autobús tienen magia en sus encantos los que las digiere de toda la multitud y así la magia no acaba nunca, porque las hadas nunca morirán y es que la magia habita en las alas..." y de segur que Aitana diría la mama és una fada!

Doncs si, Mamen és una fada. Des de que la vaig conèixer. Si continue escoltant a Rozalen ella fa que siga tots els dies diferents. I hauràs d'anar amb compte amb les fades, i és que la lluentor dels seus ulls tenen el poder d'excitar-te i hipnotitzen amb els seus rostre tan disposades a envair-te amb alegries que els teus llavis queden sense remeis i solten somriures. I si! i a més són divertides tenen l'empatia de saber que dir o que fer en cada instant perquè et pugues evadir i oblidar tots els teus mals viatjar a altres mons descobrir nous estels recordar altres sons fregar el cel amb elles. Eixa és Mamen.

Durant la meua vida, en l'època ja més adulta, he tingut que patir diferents cops en la meua vida. Partint de la mort del meu pare, Nulla Die Sine Linea, on ella va estar al meu costat, colze amb colze, donant-me seguretat donant-me alegria en un punt, que encara que entenia poc, veia que tenia que estar ahí més fort que mai i no deixar caure a la meua familia.

Després un dur cop l'infertilitat. Li vaig fer casar-se per l'església, al Convent de les Servites, per tindre familia i la noticia de la infertilitat va ser un dur cop, un altre, que al final varem solucionar en conjunt de la mà, sense culpes, sense excuses i d'allò va nàixer Aitana, la nostra mini-fadeta (ella també dona alegria!).

Encara que molts no sàpien veure-les de fet, poden passar pel teu costat, i que no et dónes ni compte
i si així et fixares, en totes les mirades dels qui es creuen per la teua vida, les descobriries. I això li passa a Mamen ella sempre està rodejada de amics, amigues, familia, i tots estàn baix la seua lluentor, baix de la seua alegria, del su optimisme i de la seua manera de ser i vore la vida.

Mamen m'ha fet reconèixer els meus sentiments i m'ha estabilitzat.

Gràcies, gràcies, gràcies per ser i estar! Almenys en està aventura de l'adopció tinc una fada, una ajuda extra per mirar de cara l'espera i el futur.