Esborronador. El judici sobre la violació, mediàtica, dels passats San Fermins trau el pitjor de mi ho reconec. He intentant vore totes les noticies d’una manera objectiva, però no ha pogut ser. Em ve al cap, com a pare, i si fora la meua filla? Però també em ve al cap, com a pare, i si fora el meu fill el violador? Com reaccionaria. Ho tinc clar, si ocorre el primer cas seria jo el que entraria en la presó, demanaria l’aplicació immediata de la Llei del talió, és a dir, l’aplicaria amb les meues pròpies mans –igual açò ens ve dels animals on les manades (de dones) anaven a caçar el menjar i defensaven a mort les seues criatures-, se que sona mal però és l’única cosa que m’ix de dins.

El segon cas pense que seria molt diferent. Primer vull deixar clar una cosa, l’educació fa molt, i l’educació en el niu familiar ens fa ser com som en un futur. De les 21 famílies “jutjades” al judici, si dic 21 ja que no sols fique en el sac als 5 autors materials dels fets que estan sentats en la banqueta dels acusats si no també els 16 que comparteixen grup en whatsapp amb ells que per a mi son còmplices quasi necessaris ja que son arengadors de tot allò que feren a Iruña i a Pozoblanco, deuran d’explicar eixa educació donada i si poden defensar als seus fills, sang de la seua sang, carn de la seua carn.

Senyor, per dir alguna cosa, no sou una manada sou una jauria. La manada som nosaltres, jo et crec.