El pròxim mes de març es compliran 40 anys de la creació del Consell del País Valencià, un esforç compartit en el qual es va implicar tota la societat i que va desembocar en l’Estatut d’autonomia, que va permetre la recuperació de la capacitat dels valencians i de les valencianes de decidir el seu futur. Quatre dècades més tard ens trobem en un moment que requereix aqueixa mateixa unitat per fer-nos escoltar i aconseguir un futur sense més hipoteca que la nostra capacitat per a generar riquesa, benestar i progrés.

Fins avui, cap dels sistemes de finançament ha tractat amb justícia la nostra Comunitat. Enguany, cada valenciana i valencià rebem 237€ menys que la mitja de l’Estat, o 839€ menys que l’autonomia millor finançada, la qual cosa equival entre un 10% i un 29% menys de recursos, respectivament.

Si sumem infrafinançament i infrainversió, enguany, la nostra discriminació arribarà als 1.600 milions d’euros, si sols ens comparem amb la mitjana. Estem en una situació insòlita, sobretot perquè tenim una renda per càpita inferior en 12 punts a la mitjana. I, no obstant això, som l’autonomia que menys recursos per habitant rep; l’única que, tot i ser pobra, aporta al conjunt de l’Estat. El resultat és insuportable per a la ciutadania valenciana. Davant d’aquesta prolongada discriminació, ja en l’any 2013 la Comissió de persones expertes per al disseny d’un nou model va assenyalar que el problema es remunta a l’inici dels sistemes de finançament autonòmic.