... de l'actual llei. Al desembre de 2007, després d'un ardu procés parlamentari, es va aprovar la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura; una Llei que ja des dels inicis de la seua tramitació parlamentària es va conèixer amb el nom de llei de memòria històrica. Nascuda amb la vocació d'acabar de forma definitiva amb les demandes de les víctimes del franquisme i de servir de base per a l'elaboració de polítiques públiques dirigides a recuperar i dignificar la memòria i els valors dels qui van ser massacrats per la seua defensa dels valors democràtics, el seu articulat final no ha deixat satisfets a víctimes i associacions. Tampoc el seu desenvolupament reglamentari ha estat d'acord amb el tenor de les demandes, sent major l'impuls desenvolupat en aquest camp per algunes comunitats autònomes, com Andalusia, Catalunya i Euskadi.

La llei de memòria històrica no dóna satisfacció als tres elements que conformen els programes de justícia de transició de les dictadures a les democràcies. La negativa al fet que s'investiguen els fets constitutius de greus violacions als drets humans durant la repressió franquista impedeix que puga complir-se el requisit de la veritat. Es vulnera així el dret de les víctimes a saber, tant quant al dret d'accés a la informació com el dret a conèixer el parador de les persones desaparegudes. Vist l'anterior, no resulta estrany que avui a Espanya encara no existisca un relat compartit ni una història oficial dels crims de la dictadura.

En segon terme, si poc s'ha avançat en el coneixement dels fets, gens és l'aconseguit en termes de justícia. La impunitat marcada per la Llei d'Amnistia de l'any 1977 s'ha mantingut incólume amb el pas dels temps.

Aquesta llei va ser votada 187 contra 137, ERC i PP votaren en contra però per dos motius molt diferents. El Partit Popular no volia tindre que llevar els honors als seus (si, cal recordar que molts meembres del franquisme son els fundadors d'Alianza Popular, actual Partit Popular, i que el seu president honorífic és Fraga el qual no va fer res per indultar les víctimes del franquisme), i  ERC com explica Joan Tardà, "el temps ens ha donat la raó i la legislació espanyola no ha estat capaç d’homologar-se a la de la resta d’estats quant a l’assumpció de la doctrina de les Nacions Unides pel que fa als crims contra la humanitat i al reconeixement del dret inalienable a la veritat i del deure de recordar, raó per la qual aquesta anomalia és coneguda internacionalment com el “model espanyol d’impunitat”. Una impunitat construïda a partir de l’entossudiment per part dels partits polítics que protagonitzaren la Transició a blindar la preconstitucional llei d’amnistia del 1977, a través de la qual els botxins perdonaren les víctimes. Una llei de punt final que contradiu la mateixa Constitució espanyola aprovada el 1978, que incorpora el sotmetiment de la legislació als principis dels drets humans.

El moll de l’os rau en el fet que l’estat espanyol sempre s’ha negat a qualificar la repressió franquista com a crim contra la humanitat i a reconèixer jurídicament totes les víctimes. En conseqüència, les persones represaliades i els seus descendents han romàs indefensos davant dels tribunals, fet que explica que s’hagi hagut de recórrer a l’administració de justícia argentina. De la mateixa manera, a diferència d’altres estats com ara l’alemany, que en temps de Helmut Kohl anul·là les sentències dels tribunals nazis, les emeses pels tribunals franquistes no poden ser anul·lades perquè els tribunals són considerats legals per llei i, en conseqüència, també les seves sentències."

Considere que la llei deuria d'haver sigut molt més dura.

Tot açò ve darrere d'una polèmica de la retirada dels carrers a càrrecs franquistes que hi han a Sagunt. El Partit Popular diu que no s'ha dut a comissió, si que s'ha dut a la de toponímia (cosa que ells no varen fer quan aprovaren diferents carrers a colp de "rodillo"), diu que aplicar una llei es "sectaria", imagine que l'aplicació del 155 a Catalunya també pensaran el mateix. Entenc que encara que votaren en contra de la llei en 2007 al no retirar-la l'assumeixen com a seua, no? Les persones que formen part del regim assumeixen les responsabilitats de les mateixes. M'agrada definir sempre la paraula còmplice com aquella persona que ajuda a cometre un delicte sense prendre part en la seua execució material o que participa en ell juntament amb altres persones. Crec que ningú pot negar que durant el franquisme varen haver mort. Ningú pot negar que en el tardo-franquisme, els que alguns defineixes com el franquisme moll varen haver execucions. El "garrote" vil va matar per última vegada a 1974 a Salvador Puig per ficar un exemple.

Encara que no m'agrade la llei s'ha d'aplicar, i amb l'aplicació no cap cap discussió, o això ens diuen sempre els del Partit Popular, o no?