Per a Quico Fernández  “esta ruta literària és un acte de justícia, Bru i Vidal és el nostre principal escriptor, una persona molt vinculada a la nostra ciutat i amb una poesia clarament molt vinculada també a la nostra ciutat”.

Santiago Bru i Vidal. Historiador i poeta. Sagunt, Camp de Morvedre, 1921 — Sagunt, Camp de Morvedre, 2000. Doctor en filosofia i lletres i cronista oficial de Sagunt i València. Va publicar estudis d’arqueologia (Les terres valencianes durant l’època romana, 1963) i d’història (La València preromàntica d’Alexandre de Laborde, 1969). Formà part del moviment de recuperació cultural valencià dels anys cinquanta a l’entorn de l’editorial Torre. La seva poesia comprén, entre d’altres, els reculls Ala encesa (1950), Retrobament (1960, Premi València de Poesia), Cant al meu poble (1969) i Poeta en darrer cant (1985). La seua obra poètica està recollida en els volums Testimoni i ofrena (1988) i L’instant precís (2000), publicats per Fundació Bancaixa Sagunt. L’obra històrica també està publicada en dos volums, Analecta histórica saguntina (1987) i Claus per a la història de València (1988). Fou president de la Secció d’Història i Arqueologia de la Societat Lo Rat-Penat i secretari general (1966-73) de la Secció de Cronistes Oficials del Regne de València. El 1989 va fundar la revista Braçal, del Centre d'Estudis del Camp de Morvedre. El 2000 rebé el Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana.