Si, jo sòc fan de Merlí. Una sèrie que ens ha enganxat a mi i a Mamen. Per una banda em sorpren la quantitat d'autors de filosofia que conec, per altra la manera d'explicar-ho i per altra em fot no enrrecordar-me del nom del meu professor de filosofia i ètica que vaig tindre a 4art de la ESO, pot ser que per eixos coneixements que vaig adquirir a l'intitut sé qui son els autors clàssics i pot ser algún que altre autor modern, els contemporanis ja els he conegut jo per mi mateixa com es la Butler, per exemple.

Un autor, que crec que ha marcat el meu dia a dia, és Henry David Thoreau. El gran el conceptualitzador de les pràctiques de desobediència civil, la no violència i l'ecologisme, coses que practique dia a dia per a desenvolupar la meua acció política.

Un dels texts, que també surt al Merlí, és aquest "Vaig ser als boscos perquè volia viure deliberadament només per a fer front als fets essencials de la vida i veure si podia aprendre el que havia d'ensenyar i no descobrir, en morir, que no havia viscut. No volia viure el que no era vida. Ni volia practicar la renúncia, llevat que fóra necessari. Volia viure profundament i xuclar tota la medula de la vida, viure tan fort i espartà com per a prescindir de tot el que no era vida... (H. D. Thoreau, "On vaig viure, i para què vaig viure", en Walden)", on deixa clar que sense l'ecologisme no hi ha vida.

Per altra banda a desobediència pot ser activa o passiva civil es defineix com l'acte de desacatar una norma de la qual es té obligació de compliment. La norma que hauria d'obeir-se és, en general, una norma jurídica, o en tot cas qualsevol norma que el grup en el poder considera investida d'autoritat en el sentit que la seua transgressió implicara inevitablement un càstig. Doncs si, també sòc desobedient civil en molts casos.