17 d'agost. De bon matí vaig desdijunar a casa d'uns amics de Barcelona, a Montbau molt a prop de l'Hospital Vall d'Hebrón. Era el segon dia que estavem a Barcelona. Hui hi haviem quedat a dinar amb uns amics de Mamen i després amb Miquel per anar a Sants o a les Rambles.

Pensant en que fer al dinar varem cridar a dos bars o restaurants i estaven o tancats o plens així que hem vaig oferir a fer una paella a la Nafarren Etxea, si a dos carrers hi havia un Mercadona i podia comprar tot el necessàri per a fer el plat tradicional valencià a Barcelona en la casa dels navarresos, globalització.

La "casa de los navarros" està al passeig Maragall lluny, relativament del centre, vingueren gent de Premià de Mar, que està a 20 minuts, i començarem a menjar, tard com quan és fa una paella.

De repent el meu mòbil i el de Mamen varen sonar, moltes cridades de València i vam dir ja cridarem, de repent m'alce a la barra a demanar un altre patxaran cassolà i veig en la tele tot el que havia passat. Torne a la taula i Mamen ja havia parlat amb sa mare, ma mare... i havia ficat a tots els grups que estavem bé.

En eixe moment sols vaig pensar en que podria haver estat allí amb Aitana, quan eres pare el jo ja no és el primer, i que podria haver-nos passat a nosaltres. Tots amb els mòbils, jo vaig decidir no agafar-lo, no volia saber res, sols preguntí a Miquel si estava bé.

Sols vaig pensar en una pel·lícula "Barcelona, nit d'estiu" de la qual sempre parla Remei, eixa era la Barcelona que jo volia descobrir però l'odi i allò que no està escrit al Coran fan estes coses.

Penseu. Si algú arriba a aquest extrem es per alguna cosa. Les polítiques Socials i odi d'Europa junt a les politiques (que no existeixen) dels països del Magreb fan que els joves que no tenen ni han tingut res siguen els blancs clars de les organitzacions terroristes. Es un fail de la política extracomunitària. Europa ha fet fail.