Els altres patrons de la nostra ciutat. La devoció als germans Abdón i Senén (la seua festivitat en 30 de juliol) és proverbial en el món pels seus admirables miracles, salvant els camps de la temuda calamarsa destructora i fent-se creditors de l'àlies de “els Santos de la Pedra” (en valencià Sants de la Pedra), per ser, com a bons dióscuros, protectors de sembrats i collites. Van ser els indiscutibles patrons dels agricultors de tot l'orbe cristià, abans que arribara i s'introduïra segles més tard a Espanya, i anaren desplaçats, per la figura de San Isidro Labrador, sant castellà la festivitat del qual es va imposar durant el segle XVIII i sobretot en les primeres dècades del XX, fomentant al seu torn i donant nom a nombroses cooperatives i associacions del camp.

En 1644 van ser proclamats patrons de la ciutat, i les seues relíquies van ser portades des de Roma per fra Bernardo Pellicer, després del permís obtingut del papa Inocencio VII, festejant-se la seua arribada. En 1695 els jurats de la vila van encarregar a l'arquitecte Rafael Martí una capella, d'estil barroc, en el convent de sant Francisco per a donar-los culte. Precisament d'aquestes dates ha de ser el relicari de major grandària i obstinació.