Hui toca el set, i m'ha vingut a la ment la pel·lícula SEVEN, on estàn presents els set pecats capitals, segons el catolicisme, Luxúria, Gola, Avarícia, Accídia, Ira, Enveja i Supèrbia. La veritat que ho he relacionat amb diferents experiències que he tingut amb els cursos d'adopció on hi havien families o persones que parlavem amb un vehemència de l'adopció comparant amb altres i deixant entre vore de que podrien ser els salvadors dels xiquets i xiquetes.

Pr això m'he marcat un heotàleg molt senzill de cara a definir el meu jo com a pare adoptant.

1. Acceptaré al meu fill/a tal qual és i acceptaré ser el seu vertader pare o mare amb totes les responsabilitats que açò implica.

2.Recordaré sempre que el que jo sent sobre l'adopció serà el que el teu fill/a sentisca al respecte. Si valoré al meu fill/a, ell és valorarà. Si l'accepte, ell s'acceptarà.

3. Torbaré al cor comprensió i amor cap als qui li van donar la vida i faré partícip d'aqueixos sentiments al meu fill/a


4. Estaré orgullós del meu fill/a i ho defensaré quan siga necessari, enssenyant-li també que ha d'estar orgullós de tu i a defensar-se

5. Establiré normes de convivència i disciplina d'acord als nostres valors i les faré complir posant els límits necessaris a la seua conducta com a qualsevol fill/a

6. No tindre llàstima d'ell i acceptaré que visca xicotetes frustracions per la seua condició, perquè arribe a ser un adult integre.

7. Ho criaré en la veritat i contestaré amb honestedat a totes les seues preguntes respecte al seu origen, dosant les teues respostes d'acord a la seua edat i capacitat de comprendre.

Entenc que aquesta declaració de principis ho tindré que compartir amb Aitana i Mamen ja que elles m'acompanyen en aquest viatge.