Després de 3 mesos sense cap noticia sobre l'adopció hem cridat per vore si tot continuava igual. Molt amablement enms han explicat que ahir varen revisar el nostre expedient i que ha passat al següent nivell agendar una primera entrevsita personal per saberr si som idónis o no.

Si açò de l'adopció és com una muntanya rusa, un dia esperant, un altre de curs, un altre entregant papers, esperant, esperant, un misstage d'esperança, esperant, esperant...

Jo al menys quan em "desespere" pense en un mantra que vaig escoltar en els cursos de preparació que deia així “és el/la menor, i no els pares, el que té dret a ser adoptat per trobar-se en una situació de desprotecció” i eixa és la clau estar sempre preparat per el que puga passar.

Com diu bebera.com l'espera és per a molts el més dur d'un procés d'adopció. Mantenir la calma i omplir-la de contingut són les claus per a fer-la més suportable. Els temps en l'adopció depenen de moltes variables que no es poden predir. Així que continuarem com fins ara amb molta il·lusió i explicant-ho a tot el món, normalitzant la situació i esperant amb ansia i feliços.