L'origen de l'actual devoció per la Patrona de València, va anar el sermó que Fra Juan Gilabert Jofré (coetani i amic de Sant Vicent Ferrer) va pronunciar en la Catedral el 24 de febrer de 1409. Mentre es dirigia a la Catedral, va veure com uns xics es burlaven d'un dement. En el seu sermó, el Pare va cridar als feligresos a prendre mesures a favor dels pobres malalts abandonats.

La seua petició va ser escoltada per Lorenzo Salmó, un mercader que de seguida va engegar el projecte que va portar a la construcció del "Hospital dels ignocens. Folls i Orats". Segons la descripció dels serveis que en ell es prestaven, ens porta a dir que va ser el primer hospital psiquiàtric del món.

Però més curiosa és la llegenda dels autors de la imatge que avui venerem. Dícese que en 1414 van arribar tres joves, vestits de pelegrins, a la confraria que mantenia l'hospital. El confrare que vivia en la casa, tenia una dona tolida i cega. En rebre'ls, li van dir que en 4 dies li podien construir una imatge de la Verge si els donaven un lloc on fer-ho i menjar.

Passats els quatre dies, i no sentint-se cap soroll, van forçar la porta i van trobar la imatge de la Mare de Déu. Els pelegrins no estaven per cap costat, així que van pensar que es tractaven d'àngels. A més la dona del confrare va recuperar la vista. Aquesta imatge mai van poder copiar-la amb perfecció els Ribaltas, Orrente, Zariñena i Espinosa, els qui van reconèixer en Ella, "alguna cosa sobrenatural".

La Verge ha estat a Sagunt i els dos sagunts també s'han unit.