Toca parlar de la Setmana Santa. Una festa que tant el centre i la dreta han intentant apropiar-se-la i que en alguns llocs si que ho han aconseguit. Eixe és el seu propòsit polititzar la fe i després vegem, com va fer Andrea Levy (PP), criminalitzar a “tota la civilització islàmica per l’atemptat Berlín” mentres que no se lis passa pel cap, als del Partit Popular, dir que tots els catòlics o cures son pederastes després de llegir noticies com “denuncien quasi 4.500 casos de pederàstia en l'església catòlica d'Austràlia”. Doncs bé està vara doble de medir és la que gasten els condemnats de corrupció del PP per anar a misa i participar en processons. Açò em recorda, tal dia com hui fa 2000 anys, quan  s’iniciava la pasqua jueva i Jesús va entrar al temple i va vore als mercaders i va dir allò de “la meua casa serà anomenada casa d'oració per a totes les nacions” segons Isaías (56, 7) i “però vostès han fet d'ella una cova de lladres” de Jeremías (7, 11).


Però la setmana santa no sols és aparentar com fan ells i intentar, en una setmana, salvar-se d’anar a l’infern. La setmana santa ha de ser un pol de fe, per a alguns, i un pol turístic per a altres. L’actual societat esta desafectada de la fe. Però això son decisions pròpies “la fe que tu tens, guarda-la per a tu davant de Déu. Joiós aquell que no se sent culpable després de prendre una decisió! (Rm 14:22)”, la decisió d’una ciutat és unir els dos pols de manera senzilla, tranquil·la i habitable.