L'advocat Marc Vilar Cuesta ho explica molt bé al diari elderecho.com. Així, hem d'entendre com «remunicipalització» o, sent més estrictes, «reinternalització» aquella actuació desenvolupada per un Ajuntament amb la finalitat de recuperar la gestió directa de serveis públics que en l'actualitat s'estan prestant en el seu municipi de forma indirecta. Remunicipalitzar o reinternalitzar, doncs, suposa l'existència d'un servei prèviament municipalitzat, és a dir, que ja té el caràcter de «públic» i que, en conseqüència, ja es presta pel Consistori encara que de forma indirecta.

És per açò que importa significar que remunicipalitzar, en sentit estricte, no suposa crear un nou servei públic ni evitar que un servei públic en concret es privatitze, ni tampoc suposa passar d'una determinada forma de gestió indirecta (una concessió, per exemple) a una altra forma també indirecta (com podria ser mitjançant una societat mercantil o cooperativa d'economia mixta).

Quan un Ajuntament decideix remunicipalitzar un servei, la qual cosa està fent és incidir sobre la forma de gestió del mateix, que en cap moment ha deixat de ser públic, modificant, en definitiva, la manera com s'ha de dur a terme la prestació d'aquell servei, per molt que durant un temps haja estat en mans d'una iniciativa privada.

Una vegada aclarida aquesta noció bàsica de «remunicipalització» o «reinternalitzación» hem de dirigirem la nostra atenció al punt de partida normatiu que, en tot cas, ha de ser considerat per part de tot Ajuntament que pretenga abordar el canvi de gestió d'algun dels seus serveis públics amb la finalitat d'assumir-los de forma directa, el qual se situa en l'article 85.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local.

Durant els ultims mesos ha irromput amb força en el debat de l'Ajuntament de Sagunt el qual afecta molt directament a la forma en què es conceptua la gestió dels serveis públics, més concretament a l'aigua.

Cal insistir de nou en què l'assumpció efectiva del servei en règim de monopoli no suposa decidir el règim de gestió, que podrà ser directa o indirecta. Evidentment, si s'opta per la gestió directa el règim de monopoli ja no és només de titularitat, sinó també de gestió. En aquest cas se suprimeix de forma radical la iniciativa privada en relació a l'activitat prestacional declarada servei públic. La distinció entre municipalizar una activitat prestacional i decidir la forma de gestió d'aquest servei públic està clarament reconeguda en la STS de 23 de febrer de 2015, recurs de cassació 595/2013: “El Text Refós de les Disposicions Vigents en matèria de Règim Local assenyala en el seu article 97 que per a l'exercici d'activitats econòmiques per les entitats locals es requereix acord inicial de la Corporació, la redacció per una comissió d'estudi d'una Memòria, la seua exposició pública i l'aprovació del projecte pel Ple de l'entitat, tràmits als quals s'afig en certs casos, segons l'apartat segon d'aquell precepte, un altre més, doncs " per a l'execució efectiva en règim de monopoli de les activitats reservades (...) s'exigirà aprovació de l'òrgan competent de la Comunitat Autònoma i informe de l'autoritat de competència corresponent ".

La remunicipalitzación s'identifica pròpiament amb la pràctica del rescat. Segons el Dictamen del Consell d'Estat 2918/2003 de 27 de novembre “el rescat és una forma d'extinció de les concessions en ferma en la qual l'Administració acorda posar terme a la seua existència, en concórrer una causa d'interès públic prevalente, mitjançant indemnització a favor del concessionari pels danys que aquest acord produeix”.

El rescat està contemplat en l'article 286,c del RDL 3/2011 com una forma de resolució del contracte de gestió de serveis públics. En l'àmbit local, el Reglament d'obres, activitats i serveis de la Generalitat de Catalunya reconeix que el rescat és una potestat de l'administració titular del servei, article 248,i, i en l'article 263 afirma que “l'entitat local podrà extingir la concessió abans del venciment del termini estipulat, de manera unilateral, per raó de l'interès públic i mitjançant la corresponent indemnització, assumint la gestió directa del servei per si o per mitjà d'un ens depenent”.

Una vegada precisat el concepte de municipalització, i establida la diferència respecte a la decisió sobre la manera de gestionar el servei municipalizado, podem tornar al concepte de remunicipalización.

Entenc que quan al Ple és parla de remunicipalitzar significa recuperar la gestió directa de serveis públics ja municipalitzats que s'estan prestant mitjançant fórmules de gestió indirecta. D'aquesta manera es pretén incrementar el públic enfront del privat. No?