M’agrada molt la imatge de Rebeca Zamorano Rodríguez, Fallera Major d’enguany del Mocador, mirant, solo, a l’infinit de la flama, del cadafal que ja és cendra. M’agrada molt l’esperit faller que com cada 20 de març a l’empar de l’ave fénix naixen de les seues cendres per construir, idear, somniar i sentir les falles de l’any següent, enguany 2018, que altra festa fa açò? No hi ha ni un dia de paró. Quanta gent s’haurà apuntat a la falla durant la cremà?
Però com diu Gil-Manuel Hernandez la festa de les Falles naix, a mitjan segle XVIII, com una expressió de la cultura popular carnavalesca, com una pràctica transgressora i subversiva que, mitjançant la construcció i erecció de cadafals satírics, pretén posar en solfa els poderosos i la societat burgesa en expansió. En el segle XIX la crítica política i social féu furor, cosa que provocà una reacció dels poders locals, que intentaren posar fi a la festa. Com que no van aconseguir-ho, atesa la forta resistència popular, la burgesia optà per intentar reconvertir les falles en una apologia jocfloralesca de les glòries regionals i en una manifestació artística “presentable”. D’aquesta manera, va començar una gegantesca i continuada operació de buidatge de contingut crític de les falles primigènies i la progressiva substitució d’aquestes per una sèrie de rituals, estructures i continguts que finalment aconseguiren reconduir la incòmoda festa original cap a la festa major del cap i casal, expressió de la modernitat burgesa. Més crítica, més sátira… més falles!