El passat divendres Sant estava jo esperant que arribarà la processó del divendres sant a l'església de Begonya. La setmana Santa al Port és una tradició molt jove encara que als anys 50 ja és realitzava. Sonen els tambors i Sonen els bombos. La cadència del pas, de l'anda. Records i retrobaments. M'enrrecorde les llargues converses de tardor amb Juanjo, retor que fou del Carmen, en la pròpia Albereda del Consell, com hem recorda Mapi Molina, i de com pensava ell que deuríem de recuperar una tradició.
En 1927 s'inicia la construcció per a la seua inauguració en 1929. El seu arquitecte Ricardo de Bastida va dissenyar la seua construcció seguint cànons de la Basílica originària de Bilbao, atenent a postulats d'estil Neobarroc i eclèctic. La promotora empresarial finançadora de la seua construcció era de capital basc. La seua façana eclèctica de clar estil neobarroco coronada per la torre-campanar central accentua la seua monumentalitat. Profusió d'elements decoratius com a balustres, volutes, mensulas i pinacles. L'eix central de façana transcendeix cap a naus laterals per sengles cornises curvilínies.
El seu valor i funció social vénen marcats no solament pel seu valor emblemàtic com a centre religiós directament vinculat a l'empresa siderúrgica, sinó també per ser un dels primers centres monumentals més destacats de l'originari enclavament urbà. La pròpia església és considerada en el Catàleg de Serveis i Recursos Culturals del Camp de Morvedre com un, si no el millor, dels auditoris que disposa Port de Sagunt per la seua magnífica i demostrada condició acústica que ha permès la programació de nombrosos concerts d'òrgan, orquestra i cant coral.
Tot un temple per ofrenar una tradició de fe i d’història.