Hi ha voltes que no et planteges "coses" fins que no les escoltes o et fiques en el lloc de l'altres. Després de fer el curs d'adopció encara tinc més dubtes o més inquietuts. Una cosa tinc clara: vull ser pare adoptiu.

Una de les coses que en l'última sessió em va fer que pensar és que Aitana deixarà de ser l'única. He anat a internet, mal, per vore que és això d'únic

únic, -a adj.
1. -Que és sol en el seu gènere, que no és precedit, acompanyat o seguit per cap altre element igual:
Aquesta jaqueta és de talla única; és fill únic.
2.- Que és extraordinari o fora del comú:
En Toni és únic fent comèdia.

Si, Aitana és única, extraordinaria, fantàstica.

Segons la psicòloga argentina Gabriela Ensinck, el fet de ser fill únic no és un element que defineix per si solament el futur d'un xiquet. La seua evolució, com la de qualsevol un altre, depèn de l'educació que li donen els seus pares. El fill únic pot tenir un desenvolupament tan sa com el d'un fill amb germans. Alguns problemes que experimenten els xiquets, com la dependència dels pares, el consentiment, la sobreprotección, introversió, etc, no són només característiques dels fills únics. S'han de, en la majoria de les vegades, a la manera com els pares els eduquen.

Pense que l'educació que li estem donant a Aitana no fa que siga el classic fill únic. Però que passarà amb el menor adoptat? Pense que en un principi s'acoplarà però que arribarà un moment que vullga ser l'únic i ahi començarà una "lluita", la qual deurem de treballar amb paciència, per tal de definir els rols de la familia.