M'agrada molt esta frase de J. Schiller “No és la carn ni la sang, sinó el cor el que ens fa pares i fills”. Quant de genètica i d'ambient ens fa ser qui som? Podriem dir que la genètica, està clar que esta ahí!, però que no és determinant per al desenvolupament dels xiquets i xiquetes. Pense que el més important és l'educació, l'ambient familiar i l'amor.

Podriem afirmar que la genètica és un 30% i un 70% és l'educació? Nosaltres estem compromesos i ens hem oferit per adoptar un xiquet o xiqueta amb problemes, necessitats especials, com pot ser maltractament, assetjament sexual, problemes de conducta, rebutjats en altres adopcions.

I per que ho hem decidit així? pense que podem aportar molt al menor que vinga a casa, Poder fer-lo sentir persona i podem aportar-li seguretat i confiança en la vida.

Molta gent té al cap que si eres fill d'un maltractador seràs un maltractador, o si eres fill d'una puta acabaràs sent una puta, o si eres fill d'un ionqui seràs un ionqui o inclus si eres fill d'una lesbiana acabarà sent gai o lesbiana. Estes afirmacions també les he escoltat.

Com deia abans, un 30-70 de genètica i educació. Però aquesta educació no sols ha de ser a casa també a l'escola (m'agrada molt aquest document Guia Intervenció Educativa d'Aragó) i ha de ser tot molt òptim, però que dirà Aitana, en el cole, si el seu nou germà o germana que pot ser negre, gitana, o d'altra raça quan li diguen "no és el teu germà perquè és negre...", com reaccionarà Aitana?

Ací faig una pausa, respire, i pense que amb Aitana hem de començar a fer un treball molt important prèvi. Ja ho hem començat i Aitana segueix tot el procés, no sé si serà correcte però així ho hem decidit, per que siga conscient de tot el que va a pasar.

Sabem que no se va a pareixer a nosaltres. Però per a mi això no és important. Serà per a la resta de familia, amics o companys?