Si. Com afronte jo l'adopció? Resulta que aquesta pregunta, que deuria de ser la primera, no me l'he fet fins que he a als cursos de la formació per a obtenir l'idoneitat.
Pense que l'aspecte més atractiu o positiu de l'adopció per a mi es la ilusió de tornar a ser pare, no només per mi sino per que Aitana tinga un germà o germana per a poder compartir la vida junts. Mamen i jo sempre hem pensat que ser fill o filla única ens podria dur a 'malcriar' a Aitana i després de passar la perdua dels iaios pensem que ho hem dut millor amb els nostres germans i germanes i no volem que Aitana, que arribarà, ho patisca soles.
Optem a una adopció amb necessitats especials. Per això ens preocupa com és pot adaptar a la nostra familia. Em preoupa com s'acoblarà amb Aitana i sobre tot com canviarà les nostres vides i com canviarem el nostre ritme de vida.
Totes estes preocupacions pense que son importants. O pot ser el més difícil serà el no compendre la 'motxilla' que duu.
Confie perfectament en les families d'acollida i els centres educadors, pense que eixe no serà un problema per a mi. Crec que serà molt ilusionant i emocionant quan ell o ella estiga amb nosaltres.
Altra cosa serà com la o el tractaré. Sé que el biològic i l'adoptiu no son diferents, però ho sabre fer?