Llegia una noticia on deia que Inicitiva Porteña on cuestionava la descentralització que és va a produir traslladant a treballadors i treballadores a les oficines de l’antiga AHM. Imagine que ells estaven més còmodes quan en 2009 varen firmar un pacte de govern amb el Partit Popular el qual assumia les tesis segregacionistes i duplicava serveis municipals. Açò afectà directament als diners públics, açò afecta a anar cap a darrere en la construcció administrativa de Sagunt. Cap organització, ajuntament, associació pot conduir cap al futur amb el pilot automàtic… els guanyadors del segle XXI seran aquells que puguen transformar la seua organització en alguna cosa que se sembla a un vehicle tot-terreny, amb tracció a les quatre rodes, que siga forta, lleuger i altament maniobrable, i lamentablement la duplicitat de serveis no es ser TOT-TERRENY, si no ser un vehicle d’aquest de 49cc que pots conduir sense cap carnet.
Estar de debò al servei dels ciutadans i les ciutadanes vol dir posar la nostra organització en funció i al servei de tots. Eixa ha de ser la màxima dins d’un Ajuntament. L’organització municipal, en aquest cas l’Ajuntament, ha de fer un esforç important per adoptar mesures que afavoreixin l’accessibilitat dels serveis als ciutadans i ciutadanes.
L’organització consisteix en una ordenació racional de mitjans personals, reals i financers per aconseguir un compliment eficaç de les funcions que corresponen a una entitat determinada. En aquest sentit, l’organització de les administracions públiques consistirà en l’ordenació d’una pluralitat d’òrgans diferenciats que actuen en nom de l’entitat administrativa i en compliment de les seves finalitats.
L’organització administrativa té una dimensió tècnica, fins i tot constitueix una disciplina científica independent i, com que es tracta d’una administració pública, també té una dimensió política. No obstant això, l’organització administrativa és essencialment jurídica i està sotmesa al principi de legalitat.
Però arribat a aquest punt que organització volem? Un Sagunt basat en el dualisme, duplicitat de serveis i infraestructures?, o un Sagunt basat en una ciutat lineal amb un procés de “descentralització” de serveis? Jo considere més oportuna una opció basada en la descentralització de serveis. Ara, podeu parar-vos a pensar i contar les voltes que necessiteu a l’any anar a les dependències municipal per a realitzar qualsevol tràmit? Una, dues, com a màxim tres voltes a l’any?
Arribat a aquest punt m’agradaria ficar damunt de la taula dos conceptes. Podem parlar de Desconcentració o de Descentralització. Anem per parts, la desconcentració i la concentració es refereixen a la forma en què es troben distribuïdes les competències entre els òrgans d’una mateixa administració pública. Són dos fenòmens interorgànics: en la desconcentració les competències es reparteixen entre els òrgans inferiors o perifèrics, mentre que en la concentració s’acumulen en els òrgans superiors o centrals.
L’article 6.3 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, defineix la desconcentració en els termes següents: «La titularitat i l’exercici de les competències atribuïdes als òrgans administratius es poden desconcentrar en altres òrgans jeràrquicament dependents en els termes i amb els requisits que estableixen les normes d’atribució de les competències».
Els conceptes de descentralització i centralització s’han de basar en la idea de competència, i cal entendre’ls com la forma en què es troben distribuïdes les funcions i les competències entre les diferents administracions públiques, o en la mateixa. Així podem ordenar la descentralització en diferents eixos, la descentralització es pot produir per una transmissió de competències, de forma originària, ex novo, o bé amb caràcter derivatiu, amb la transmissió de competències ja atribuïdes; la descentralització es produeix quan la transmissió de competències es fa entre administracions diferents i no entre òrgans d’una mateixa administració; la descentralització també es pot dur a terme amb la reducció de les tècniques de tutela administrativa.
Es pot parlar d’una descentralització territorial i d’una descentralització institucional o funcional. Per exemple la descentralització territorial es duu a terme a partir de les administracions públiques territorials. Les competències es descentralitzen entre els diferents nivells de l’organització administrativa territorial (Administració general de l’Estat, Administració autonòmica, Administració local). La descentralització implica una aproximació dels centres de poder als administrats i possibilita, així, el desenvolupament de la vida real de les comunitats territorials.
Quan es parla de descentralització institucional o funcional, s’està fent referència a les administracions territorials i als ens institucionals amb personalitat jurídica pròpia, creats per aquestes, i que en depenen. El mecanisme consisteix en el fet que una administració territorial matriu crea un ens administratiu filial i li encomana l’exercici de la totalitat d’una funció administrativa o la totalitat d’una gestió d’un servei, sota la seva dependència i el seu control.
Com s’ha d’actuar en una ciutat com Sagunt? Utilitzem, habitualment, el concepte de “descentralització” de manera errònia. Necessitem poder apropar els serveis als ciutadans i ciutadanes sense que aquests és vegen compromesos. Ens tenim que marcar un repte important i construir una Sagunt 2.0 (inclús 3.0) en la que els ciutadans siguen una part molt important en la seua concepció. Necessitem ferramentes per a aconseguir aquesta “descentralització” per a que no sols l’Ajuntament siga qui es dirigisca al ciutadà i ciutadana, si no que hi haja un feedback, conversació, del ciutadà, el qual farà que l’Ajuntament enllestisca millor els continguts d’informació i de serveis de les seues xarxes, unes xarxes basades en els telecentres que ja existeixen en el municipi, en els serveis d’informació (SAIC), i en les principals xarxes socials que existeixen actualment en Internet. Aquesta innovació municipal deuria de ser assumida per tots els partits polítics desenvolupant així un gran PLA per tal de fer més optima l’administració pública més propera per a la ciutadania, l’Ajuntament.