Duc quasi una setmana decidint-me si era una bona idea o no començar una secció del meu blog amb tot allò que em passa pel cap referent als tràmits d'adopció que varem iniciar fa un any, el 4 de febrer de 2016.

Esta "betaespera", deixeu-me que faça aquest anacronisme, és suposava que anava a ser molt llarga de 8 o 9 anys. Jo em plantaria en 43 anys. Però en gener varem rebre una telefonada on ens deien que ja començavem els cursos per tal de poder aconsseguir d'idoneïtat. I que implica açò? doncs que tindrem, després de passar les proves corresponents, un certificat d'ací a dos anys i estarem en espera, o pre-adopció, per la possibilitat de que ens concedisquen un xiquet o xiqueta.

Sabeu que jo no sòc molt d'alterar-me però pense que açò m'ha superat, no pensava que fora tan ràpid, nervis, nervis, com ho durà Aitana, més mervis, Mamen, nervis.

Doncs bé, inicie el camí i vull contar per ací tot el que hem pase pel cap. Em llegireu?