En el nostre país comptem amb més de 150.000 desapareguts, 2.300 fosses comunes sense exhumar, més de 30.000 xiquets robats, milers de ciutadans executats en judicis sumaríssims, exiliats forçosos o enviats deportats a camps de concentració, víctimes vives maltractades o torturades amb les consegüents seqüeles físiques i psíquiques que en ells perviu. Tot conseqüència de la brutal dictadura franquista que manté la impunitat dels delictes de lesa humanitat denunciats des de Nacions Unides i per les Associacions de Memòria Històrica.

L’absència de polítiques d’Estat en els temes de memòria històrica explica les diferents respostes que els Ajuntaments i Comunitats Autònomes vénen donant a la realitat que hem exposat. Quaranta anys després de la mort del dictador i 37 de disposar d’una Constitució Democràtica, moltes comunitats autònomes i ajuntaments mantenen denominacions franquistes en els seus espais públics, i algunes com en el cas de Madrid, s’han negat en la pràctica a substituir les denominacions franquistes, que ofenen la sensibilitat democràtica de qualsevol ciutadà, arribant a incomplir la llei.

Entenem que cada administració ha d’assumir la part de responsabilitat que les seues competències li permeten, deixant clar que és hora d’exercir el compromís amb els drets a la veritat, a la justícia i la reparació de les víctimes del franquisme; i en el cas de la ciutat de Sagunt mitjançant la recuperació de la memòria històrica de les saguntines i saguntins que van ser víctimes de la dictadura franquista, al mateix temps que es disposa dels espais públics per a realitzar una pedagogia ciutadana basada en la centralitat de la defensa dels drets i les llibertats com a identitat d’una societat democràtica. Al final és retirà l'escut franquista del nostre cementeri.