En el segle XX els problemes de l'home actual són nous i per açò les seues necessitats també, sense antecedents referencials. Abans de res es revisa el vertader significat de l'arquitectura i a partir d'aquest moment no podrà jutjar-se suficientment una obra si no la visitem en el seu interior. Aquesta nova estètica radica en la funció. Si l'edifici està harmoniosament distribuït en el seu interior, si està integrat en l'entorn, si resulta grata la seua habitabilitat, l'edifici és bell. Deslligats del compromís del passat, els arquitectes d'aquest segle manegen els volums i els espais amb criteris absolutament diferents producte dels nous materials i de les noves necessitats.
A Sagunt tenim un clar exemple. Encara que tot el món al vindre de València és queixe del que veu a la seua esquerra el Taller de l’Alemà, que encara que construït als anys 50 entra dins del denominat Moviment Modern o Tardomodern, una espècie de taller mig derruït que sembla més una peça d’arqueologia industrial moderna.
Moviment Modern, en arquitectura, és el conjunt de tendències sorgides en les primeres dècades del segle XX, marcant una ruptura amb la tradicional configuració d'espais, formes compositives i estètiques. Les seues idees van superar l'àmbit arquitectònic influint en el món de l'art i del disseny. El Moviment Modern va aprofitar les possibilitats dels nous materials industrials com el formigó armat, l'acer laminat i el vidre pla en grans dimensions. Es va caracteritzar per plantes i seccions ortogonals, generalment asimètriques, absència de decoració en les façanes i grans finestrals horitzontals conformats per perfils d'acer. Els espais interiors són lluminosos i diàfans.
Hi ha voltes que allò que ens pareix una ruïna té la seua importància i se li pot donar un valor diferent. No?