Captura-de-pantalla-2016-08-07-a-las-19.03.05-604x238

A @tv3cat ha publicat una imatge on el "Purito" Rodríguez ix identificat amb la bandera de les quatre barres d'Aragó. Altres mitjans també han destacat que la catalana Mireia Belmonte ha guanyat una nova medalla. Després d'açò s'ha produït un rebombori a twitter i facebook prou gran. Els nacionalistes tant catalans, com valencians, com vascos, com gallecs, etc, no podem participar a dia d'avui a unes olimpiades ja que no hen aconseguit la secessió del País pare però estem obligats a competir, si obligats, baix la bandera espanyola.

Llei de l'esport, Llei 10/1990, en l'article  46 es diu textualment: “És obligació dels esportistes federats assistir a les convocatòries de les seleccions esportives nacionals per a la participació en competicions de caràcter internacional, o per a la preparació de les mateixes.”

És més, la pròpia llei, en el seu article 76, considera com a infracció molt greu “La falta d'assistència no justificada a les convocatòries de les seleccions esportives nacionals.” i en l'article 79 es preveu un sistema de sancions que inclou fins i tot la “Inhabilitació, suspensió o privació de llicència federativa, amb caràcter temporal o definitiu, en adequada proporció a les infraccions comeses.”

Pot un esportista que té una conciència nacional catalana no anar a unes olimpiades? o a una concentració de la selecció nacional de futbol? o ciclisme? la resposta és NO.

Un cas que va tindre molt de rebombori va ser el d'Oleguer Presas. "No em sentia representat ni vinculat emocionalment amb un altre club o Federació. El que representa la selecció espanyola em generava rebuig", afirma Oleguer en 'La Directa'. També Kelme li va retirar el seu patrocini.

Conclusió, a dia d'avui aquelles persones que no és creuen espanya han de representar-la vullguen o no si volen poder desenvolupar la seua carrera esportiva professional. Açò, de l'obligació, és podria considerar coacció?

"Violència física, psíquica o moral per a obligar a una persona a dir o fer alguna cosa contra la seua voluntat".

Serà coacció tot atac violent a la fase d'execució de la voluntat. En les coaccions el mal apareix com a imminent. El Codi Penal de 1995 regula el delicte de coaccions en el Capítol III del Títol VI dels delictes contra la llibertat, en l'article 172. La nova regulació ha comportat canvis molt diferents en relació amb els tres paràgrafs de l'antic article 496. Així, el nou article 172 reprodueix exactament, en el seu paràgraf 1, a l'equivalent del text derogat. De manera que el delicte de coaccions no ha patit variació alguna, a excepció de la pena. Per contra, han desaparegut els vells paràgrafs segon i tercer, corresponents a l'injuriat delicte de coaccions laborals. En el seu lloc, apareix un nou paràgraf 2 en l'article 172, per als supòsits en què la coacció tinga per objecte impedir l'exercici d'un dret fonamental.