Convento-de-San-Francisco
La plaça Cronista Chabret més coneguda col·loquialment com La Glorieta és l’actual punt neuràlgic a Sagunt. Està situada en el centre de la ciutat molt pròxima a l'Ajuntament. En el seu perímetre podem trobar: Cafès, bars, comerços, entitats de Crèdit, les societats recreatives: Societat Musical Lira Saguntina fundada en 1908, Associació de Caçadors fundada en 1920 i la Societat Vitivinícola fundada en 1875; La Biblioteca Pública Municipal, El Mercat Municipal, l’antic edifici de Correus, la Sala d'Exposicions de Bancaixa, Institut Nacional de la Seguretat Social i el Col·legi Públic Cronista Chabret.

L’orige de la Glorieta està vinculada a la desamortització del Convent de Sant Francesc. L'any 1294, els jurats de Murviedro van sol·licitar la fundació d'un convent religiós a Fra Domingo de Caba, provincial dels frares menors de Sant Francesc, perquè es feren càrrec de pelegrins, captaires, rodamóns i orfes que passejaven pels camins rals i suposava un problema per al municipi. La superioritat franciscana va accedir a la sol·licitud. El 8 d'abril de 1295, cinc religiosos fundadors van prendre possessió en un hospital extramurs de la població, pròxim al nord de la porta de la vila. El convent es va construint a poc a poc amb donatius i almoines dels fidels de la vila que anys més tard presa grans proporcions.

L'any 1503 va ser reformat el monestir.

Anthonie Van Donen Wijngaerde, pintor paisatgista flamenc que per encàrrec del rei Felipe II va recórrer en el segle XVI diverses ciutats espanyoles i va dibuixar plànols de les mateixes d'una manera detallada i minuciosa. L'any 1563, Wijngaerde va dibuixar els cinc ravals del Murviedro medieval. En el raval conventual de Sant Francesc, l'espai comprès entre el convent i hort de Sant Francesc, la Porta de la Vila, el camí real i el vallejar de la Verge de Loreto formava la plaça de Sant Francesc que en aquella època solament tenia una fila d'àlbers paral·lela a les cases que miraven a l'oest.

El Govern Español per la Real Ordre de 22 de febrer de 1823, dins del procés general de desamortització, adjudica a l'Ajuntament de Murviedro el convent de Sant Francesc. L'Ajuntament que estava construint la casa Consistorial, va aprofitar per a traslladar les oficines municipals al primer pis del convent, on també es van instal·lar els jutjats; el claustre baix es destina a presons i a la caserna de la Guàrdia Civil, i l'antiga església es va habilitar per a teatre. L'hort del convent es va aprofitar per a jardí públic. Aquestes instal·lacions van romandre fins que es van acabar les obres del nou Palau Municipal l'any 1933 i s’intal·la en la casa Llotja.

L'any 1832 l'Ajuntament urbanitza la plaça de Sant Francesc i la converteix en zona de passeig.

L'any 1916 va començar amb el gran reconeixement al cronista de Sagunt, Antonio Chabret, i de la ciutat per part de les principals entitats de la capital el 9 de gener. Eixe dia la Junta de Turisme del Cap i Casal va preparar una excursió amb la idea de convetir Sagunt en "una estación de turismo y recabar de todos los elementos de valía de aquella ciudad el apoyo para tan ptriótico proyecto", com així ho contava El Mercantil Valenciano.

A les nou del matí van arribar els excursionistes de l'estació. Entre d'altres, els hi esperaven: l'alcalde José Pitarch amb els tinents d'alcalde Leocardio Cuesta, Juan Chabret i Fausto Caruana i la resta de corporació; el secretari Celestino Moro; el jutge municipal Teodoro Torrejón; el tinent de la Guardia Civil Blas Castaño; el vicari Jose Lerma i els familiars de cronista Chabret. Les dos bandes de música amb la senyera de la localitat i els macers reberen els expedicionàris. Entre els visitants es trobaven els representnts de tots els diaris valencians.

Tots junts és van dirigir a l'Ajuntament. Posteriorment partiren "a la plaza de la Glorieta para descubrir la lápida que desde hoy ostenta el nombre de plaza ronista Chabret, cuyo festejo se aplazó para coincidir con la visita de los valencianistas". Allí en el mur nord de la casa Llotja, actual Ajuntament, es trobava la placa. El secretari va llegir l'acta de l'acord municipal i el tinent d'alcalde Fausto Caruana va fer un discurs.

L'investigador Tarsilo Caruana assenyala que va ser en 1912 quan l'ajuntament va possar el nom de Cronista Chabret a la que fins en eixe moment era plaça de Sant Francesc.

l novembre de 1933 va ser derrocat el convent per a urbanitzar el lloc, desapareixent tot rastre de l'edifici i dels frares franciscans. Va deixar un solar de 6.630,44 metres quadrats.

L'any 1952, l'Ajuntament de Sagunt presidit pel seu Alcalde D. José Blasco Such, reunit en ple el dia 8 de maig, va acordar per unanimitat aprovar el projecte d'urbanització de la Glorieta de la plaça Cronistes Chabret i per a açò es van realitzar les expropiacions de terrenys necessàries. El projecte realitzat per l'arquitecte municipal Vicente Figuerola Benavent i posteriorment executat, va contemplar una extensió major de la Glorieta, arribant a tenir els límits actuals: fins al carrer Els Horts pel nord, i d'est a oest des del nou mercat fins al carrer Faura. En el centre de la mateixa es va construir un terraet per a les audicions de la Banda Municipal. Es va continuar amb la mateixa distribució de jardins. En la part oest de l'eixamplament es va col·locar la nova casa de Correu i Telègrafs, actualment de desús.

El 12 de maig de 1970 l'Ajuntament presidit per Vicente Masip Gomez, en sessió ordinària, va aprovar el projecte d'urbanització de la plaça, format pels arquitectes D. José Ponts Roig, Miguel Pecourt Garcia i l'arquitecte municipal Leopoldo Blanco Garcia, per una quantia pressupostària de 5.522.326,21 pessetes; però el concurs per a l'adjudicació de les obres va quedar desert, ja que totes les proposicions dels constructors excedien a aquest import. En conseqüència l'Ajuntament, el 9 de desembre de 1970, va acordar per unanimitat aprovar un nou pressupost ajustat als preus vigents d'aquell any que es va elevar a la suma de 7.711.665,35 pessetes. Per al finançament de les obres i conforme a la llei, el 50% del cost va ser a càrrec dels propietaris dels edificis i solars especialment beneficiats per les obres i repartit proporcionalment als metres de façana de les finques urbanes, per mitjà de contribucions especials.

Posteriorment, el 29 d'abril de 1971, l'Ajuntament en sessió extraordinària, acorda reduir la superfície de la plaça, per a dotar de major amplària als carrers circumdants a aquest efecte de facilitar el tràfic rodat. Aquesta mesura va suposar la desaparició de molts arbres.

Ja en la democràcia, l'Ajuntament presidit pel seu alcalde Francisco Crispín Sanchez en el ple ordinari de 16 de maig de 1986, acorda aprovar per unanimitat el projecte d'urbanització i remodelació de la Plaça Cronista Chabret, redactat per l'arquitecte D. José Luis Nebot Herrero, amb un pressupost de contracta de 12.788.433,23 pessetes. Segons la memòria descriptiva, el projecte incloïa: la remodelació de tots els jardins, alguns a diferents nivells; la construcció d'una oficina de turisme de 34,60 m2 de superfície; un escenari a l'aire lliure d'una superfície de 114,20 m2, previst per a albergar a un màxim de 100 músics i per a xicotetes representacions; la superfície de nous paviments urbans ascendia a 2.084 m2.

A principis del mes de Julio de 2005, es van iniciar uns tastos arqueològics en la plaça Cronista Chabret, amb la finalitat de comprovar la viabilitat de la construcció d'un aparcament subterrani. Els vestigis que van aparèixer en cinc radiografies del terreny van traure a la llum més de 70 enterraments humans d'època medieval. Restes d'edificacions relacionades amb l'aigua d'època sota medieval. Un aljub del segle XVIII i restes de paviments del segle XIV. Fonaments dels murs de l'antic convent. Set metres quadrats de restes d'una habitació romana del segle I o II, amb una sala subterrània amb uns forns, en els quals cremava la llenya, permetia circular l'aire calent a través d'uns tubs que ascendien fins a aquesta habitació i que es distribuïa per la resta de l'habitatge.

Les obres de l'última transformació de la Glorieta van començar el 7 de maig de 2009. Amb anterioritat, el 28 de gener de 2009 l'Ajuntament, presidit pel seu alcalde Alfredo Castelló Sáez va acordar aprovar, entre uns altres, el Projecte d'Inversió de “Urbanització Glorieta”, acollint-se al Fons Estatal d'Inversió Local i al Fons Especial de l'Estat per a la Dinamització de l'Economia i l'Ocupació, segons decret llei del 28 de novembre de 2008. Aquesta últim projecte ha suposat posar tota la superfície de la plaça al mateix nivell, la creació de 3 grups de sortidors verticals d'aigua i la desaparició de grans arbres. La Glorieta va ser inaugurada oficialment el 17 de setembre de 2010.

BIBLIOGRAFIA

Chabret Fraga, A. (1888). SAGUNTO SU HISTORIA YSUS MONUMENTOS. Ediciones de la Caja de Ahorros y Socorros de Sagunto.

Chabret Fraga, A. (1901). NOMENCLATOR DE LAS CALLES Y PLAZAS DE LA CIUDAD DE SAGUNTO. Ediciones de la Caja de Ahorros y Socorros de Sagunto.

Girona Rubio, M. (2009). EFEMÈRIDES MORVEDRINES. Centre Arqueologic Saguntí.

Bru y Vidal, S. (1991). TRAZA Y VENTURA DEL AYUNTAMIENTO DE SAGUNTO. Fundación Municipal de Cultura, Ayuntamiento de Sagunto. Artes Gráficas San José, Valencia.

Mesa i Reig, Lluis. Article LEVANTE-EMV CENTENARI DE L’HOMENATGE AL UN DELS CRONISTES PIONERS DE LA COMARCA: CHABRET I DE LA REIVINDICACIÓ DE LA CAPITALITAT CULTURAL DE SAGUNT

Llueca Úbeda, Emilio. Llibre inèdit SAGUNT ANYS 50.

Cebrian Gil, Antonio. Historia de la Glorieta de Sagunto http://mayores.uji.es/blogs/antropmorve/2012/01/02/historia-de-la-glorieta-de-sagunto/