estatut autonomia sagunt

Paral·lelament a l’eclosió del valencianisme polític, l’arribada de la República significa l’explosió definitiva de les forces cíviques valencianistes amb l’ampli programa de recuperació lingüística i cultural del poble valencià.

La generació valencianista republicana és especialment activa en el camp de l’educació creant noves entitats i iniciatives. Els estudiants universitaris funden l’Agrupació Valencianista Escolar que treballa per valencianitzar la Universitat i organitza la Universitat Popular Valencianista. I els docents s’agrupen en l’Associació de Mestres Valencians —presidida per Empar Navarro—, organitzen la Colònia Escolar Valencianista de Sant Pau d’Albocàsser i impulsen l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana i el seu Butlletí. (1837- 1977 EL VALENCIANISME REPUBLICÀ de la Fundació Josep Irla)

El cinc de febrer de 1933 es va celebrar en el teatre romà un acte proestatut d'autonomia. Centenars de valencians van ser rebuts en l'Ajuntament per la banda de la Societat Musical «El Arte» i en el teatre romà per la «Lira Saguntina» i la Banda Municipal de València. En els balcons ondejaven banderes i gallardets.

Al teatre romà van prendre la paraula l'alcalde de la ciutat, Juan Chabret, els representants de Lo Rat Penat, Antonio Bru i Maximiliano Thous; els regidors de l'Ajuntament de València, Manuel Simó i Luis Donderris; el diputat a corts, Ricardo Samper i el president de la Diputació Provincial, Juan Carot.

En l'acte autonòmic van ondejar nombroses banderes, entre elles les de «l’Estat Valencià». El grup independentista portava una pancarta que deia «Demanem la independència del País Valencià». En finalitzar els actes del teatre romà es va organitzar una multitudinària  manifestació que va recórrer els principals carrers de la ciutat. Presidia la manifestació l'alcalde de València, Vicente Lambies, Sigfrido Blasco-Ibáñez, l'advocat Luis Lucia, diputats provincials, diputats a Corts, regidors valencians i saguntins i els oradors que van prendre part en el míting.

A 1933 es va plantejar el tancament definitiu de la siderúrgica, per a evitar-ho el Govern de la República va cursar una comanda per valor de 10 milions de pessetes en rails per al ferrocarril. Una multitudinària manifestació va recórrer els carrers de la ciutat per a protestar per la falta de solucions governamentals al problema que tenia plantejat la siderúrgica i els treballadors.