T'escric estes línees, iaio, per un cúmul de estranyes i boniques circumstàncies, que m'estan duguent a la ment una unió de circumstàncies i successos, que no són gens bonics. Quan fa ja un temps, en un acte que vaig anar amb la meua germana, la teua neta, vaig descobrir un partit que s'anomenava Unitat del Poble Valencià, ara BLOC, i aquest partit es prestava a donar veu als sense veu, i me’n vaig enrecordar de tu. Em vaig enrrecordar, simplement. Pel que em suggeria aquest nom. Em vaig enrecordat de tu iaio, perquè, les cabrioles del destí i el esperpèntic i cruel correquetepillo que ens té sumits a uns quants tot un Estat, ens ha dut a un partit com el BLOC NACIONALISTA VALENCIA. Un xicotet record que em recorda a tu i que enllaça amb tota una historia familiar, la teua.

Una família que va arribar a aquestes terres del Palància, com tantes altres, escapant de la misèria i de la persecució franquista des de la teua bella Xàtiva, capital de la Costera, poble dels Socarrats. Una família no de emigrants, si no de desterrats. Una família senyalada per els feixistes, una família de perdedors de la guerra civil espanyola, perseguits i apaleats per ser com erem, privats de vot i veu, de drets bàsics. Cóm son les coses, igual que et va passar a tú, iaio, ara ens passa el mateix als teus nets. Vas morir quan jo era molt jove, apenes el suficient per a saber de tu i de la teua vida. Sols vaig conèixer al iaio, no vaig saber d'eixe jove que va ser desterrat a un poble anomenat Quartell i que més tard va decidir anar-se’n a viure a la capital del Camp de Morvedre on allí es va assentar la teua família i vam nàixer els teus nets... humil, banquer i del poble dels Socarrats que va lluitar per viure amb dignitat i va morir amb ella intacta. La teua, iaio, no era una família de emigrants, que és cóm se'ls diu als que se'n van de la seua terra en contra de la seua voluntat, obligats per les circumstàncies, deixant enrere a tot allò que estimen. La paraula adequada es desterrats, com diria Bertold Brecht.

Va ser més tard quan els teus mateixos valors, la mateixa línea invisible, el mateix fil de consciència que va a travessar, part del nostre País, van dur als teus nets a lluitar per eixos mateixos ideals de llibertat i dignitat, eixa lluita que igual que ha tu, ens ha dut a enfrontaments encontra de gent que no pensa igual que nosaltres. Què cruel es comprovar de pare a fill que la lluita per la dignitat fa que després de tant de temps ara siguen altres els que toquen a la porta de la mateixa casa. Però què bonic es comprovar que estem en el lloc adequat, i al mateix temps, què bonic es pensar que es la mateixa trajectòria que vas començar fa molts anys des de Xàtiva a Quartell i acabant en Sagunt, la que ens ha dut a tots els teus nets a ser saguntins, sentir-se saguntins, i viure com a saguntins, i sentir-nos valencians de llengua i de cor. Es emocionant pensar que tot té una coherència i un perquè, que la història t'ensenya que estàs en el lloc adequat, fidel a uns valores i principis que son universals i atemporals. Els que en esta lluita van trobar un lloc en el món, un espai vital on ser coherents amb ells mateixos i la nova terra que els donava de menjar.

Som els fills dels que pergueren la guerra civil, cantava Evaristo. I és així, però també som els afortunats hereus de tota una lluita per la dignitat del ser humà. Una lluita per defensar la nostra terra València. Es tot un pasat junt als avatars de la vida, la que ens ha dut a aquest present, un altra volta, iaio, en el bàndol del que durant molt de temps no teníem veu, teníeu, però ara un partit nacionalista i valencià, em recorda tant a tú! Es ara quan u es dona compter de que la història es repeteix en distint lloc i amb distints noms, que els que van encarcelar al pare encarcelen al fill. U ara es dona compter, sense buscar-lo, de que les histories familiars tenen una coherència, i que no poden ser que sigam nosaltres els equivocats quan son ells els que van canviant dictadures per democràcies, de camps d'extermini per carcels, de falangistes a decmocrates de extrema dreta,.. i segueixen emprenyats en fer-nos la vida impossible siga quin siga el nostre nom.

I ara es quan el nostre vot rebossa tota la dignitat heretada. I fem els que nosaltres creguem ser fidels al nostre poble, Sagunt, altres també tindran la seua dignitat però de ben segur que serà un altra, no la mateixa. Eixa no es al teua iaio. No ens identifiquem amb ells. Com diria un dels mestres, Fuster, O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble: o ara o mai. Ara es el nostre moment, Ara, nosaltres! i ha tingut que ser un partit minoritari anomenat BLOC, el que arreplegarà el teu vot en herència i defensarà la terra on van tindre que "emigrar" el que defensa el nostre poble dels que, usant les actuals lleis volen desvirtuar el que gent com tu, "emigrant" vam vindre a "construir" un poble per a tots i totes, un poble viu, un poble en moviment que vol ser per sempre poble, i així assumint la veu d'aquest poble, serem la veu del poble, del teu poble, iaio, del TEU POBLE, el NOSTRE POBLE.. . Sé que es aquest un discurs sentimental basat en un simbolisme d'un nom. Va per tu, iaio, Sagunt, El Camp de Morvedre.