M'han reenviat un email que no desperdici, es sobre la lingüística actual del castellà i del català/valencià.
Ells diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta' allà on nosaltres diguem: 'gat vell' i 'gata maula'.

La sort màxima de la rifa és un masculí 'el gordo', allà, i un femení, 'la grossa', ací.

De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigua 'Virgen' i nosaltres que siga 'Mare (de Déu)'

Ells paguen 'impuestos', que ve d''imponer', i nosaltres 'contribucions' que ve de 'contribuir'.

Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens de vergonya, ja que són uns 'sinvergüenzas', mentre que els corresponents valencians siguem, només, uns 'poca-vergonyes'.

Per si les mosques, ells toquen 'madera' quan nosaltres toquem 'ferro'.

Allà celebren cada any les 'Navidades' mentre que ací amb un sol 'Nadal' ja en tinguem prou, com en tinguem prou també amb un 'bon dia' i un 'bona nit' cada vint-i-quatre hores. Davant dels seus, múltiples buenos días' i 'buenas noches'.

Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen 'morenos' i nosaltres 'rossos', colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.

Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment 'almeja' i ací 'figa', paraules que designen realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, blanet, rogenc i de tacte agradable i fàcil.

Mentre ells 'hablan', ací 'enraonem', és a dir, fem anar la raó, sense èxit,tanmateix.

Allà per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran' i ací 'ensinistrem'. Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la 'destra' (dreta) i els altres sobre la sinistra'(esquerra).

Tota una manera d'entendre el món, s'endevina rere cada paraula d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, ni millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.

Pitjor que l'opressió és la renúncia...