En Andalusia ha passat quasi el que jo pensava que passaria. Pensava que UPyD anava a entrar, la veritat siga dita la campanya en xarxes socials que han fet ha sigut de 10, és l’unica cosa que no he encertat.

Tenia clar que Susana DIaz, o com jo li dic Susana Grey, anava a guanyar amb bons resultats, que el PP s’anava a pegar l’hòstia pare i que Podemos s’anava a convertir en la nova Esquerra Unida i no anava a superar al segon de les eleccions. El de Ciutadans ho esperaba, igual no tant però era previsible. Esquerra Unida li ha passat el mateix que l’esquerra a Alemanya, Itàlia, etc, etc, quan pacta amb partits grans d’esquerres, ho puc ficar entre cometes o això queda mal?, que al final queden eclipsats per  un govern i saben jugar les seues cartes, paregut al que li va passar a Iniciativa per Catalunya quan van governanr en el tripartit si allò de “Pasqual ja no viu sol”. Doncs bé Susana Grey ha fet un nou gir en el guió del PSOE a nivel estatal i ara si que està Pedro Sánchez agenollat xuclant-li la punta de les sabates a la persona que tots pensaven que s’anava a pegar el gran cop i ha esdevengut, per que no dir-ho, en una dominatrix tota una soberana del socialismo que va a fer repensar-se molt, molt, molt, però que molt bé la política interna del partit, això està clar.

Pot ser que siga el proper cap de cartell del PSOE? Doncs podría ser, en el PSOE pot ser qualsevol cosa, no penseu? Experiència tenen! S’enrrecordeu de Borrell i Almunia? O de Carbó i Chover per ficar un exemple més proper!

Doncs bé, ara vorem en qui pacten o com ho fan, però el que ha demostrat aquestes eleccions es que andalusia és socialista, que el PP torna a les dades de sempre i que Podemos ocupa l’espai de Esquerra Unida.

Podem extrapolar açò al País Valencià? Doncs segons les enquestes que hi han ací tindrem un escenari paregut, que en penseu?