communityNo cal insistir massa en un fet tan notori com és la preocupant caiguda de la participació popular i el desinterès generalitzat de la societat civil per tot el relacionat amb les qüestions públiques.

Resulta ja tòpic parlar del desencantament que patim, del creixent abstencionisme ciutadà, de deshumanització i individualisme. Aquest fenomen, al meu judici, està reclamant una repotenciació del moviment associatiu, donat el permanent segrest de la democràcia real en les estructures purament formals de la mateixa. El desgast de la democràcia que tenim porta plantejant des de fa temps una recuperació ciutadana de la mateixa, cercant formes més directes de participació en les diferents esferes de la societat. Les múltiples manques i demandes socials que demanen una resposta immediata i la progressiva deterioració de les condicions de vida aprofundeix i fa més urgent l'exigència d'aqueixa democràcia directa i participativa. Avui més que mai és de necessitat peremptòria la incorporació dels veïns i veïnes a la vida quotidiana de la ciutat, possibilitant que participen en coresponsabilitat entre la democràcia de base i la representativa en permanent cooperació en la política municipal. Aquesta participació portaria a un enriquiment i els veïns i veïnes tindrien una visió més objectiva i solidària de la situació.

La participació ciutadana ha de convertir-se en una necessitat essencial per a la vertebració de la societat. L'enfortiment del teixit associatiu contribuiria a l'estructuració d'una societat civil forta i cohesionada i altament reivindicativa.

La burocràcia administrativa pot ofegar la vida associativa d'una ciutat, si aquesta no s'humanitza i se sensibilitza, posant-se al total servei dels ciutadans. La participació és un dret i un llit necessari per a fer possible la creativitat social. Des d'aquestes línies apel•le a un context on es conjugue la societat civil i la política, avalat per un govern de progrés, al fet que es trenquen totes les cadenes burocràtiques que en ocasions separen a ambdues societats, demostrant que la democràcia directa és totalment complementària amb la democràcia participativa.

L'aprovació de la nova Llei 27/2014 de 27 de novembre, de l'Impost de societats posa en escac a les entitats sense ànim de lucre. Les associacions després de la Reforma Fiscal que va realizar el Partit Popular de la mà de Montoro ho tenen clar, la dreta vol que les associacions tinguen que pasar més trabes de les necessàries per a que aquestes tinguen problemas legals i que la gent no s’organitze associativament per a demandar les seues inquietuts tant a nivell local, nacional i estatal.

Fins al 31 de desembre 2014, la immensa majoria de les entitats sense ànim de lucre (les no acollides a la Llei 49/2002) no havien de presentar Impost de societats si complien els següents requisits:

- Que els seus ingressos totals no superen 100.000 euros anuals
- Que els ingressos corresponents a rendes no exemptes sotmeses a retenció no superen 2.000 euros anuals
- Que totes les rendes no exemptes que obtinguen estiguen sotmeses a retenció

En resum, si una associació no superava els 100.000 euros anuals d'ingressos i a més no realitzava activitats econòmiques estava exempta de realitzar l'Impost de societats.

A partir del 01 de gener de 2015 l'apartat 3 de l'article 124 de la nova Llei 27/2014 de 27 de novembre de l'Impost de societats aclareix el següent: "Els contribuents al fet que es refereixen els apartats 2, 3 i 4 de l'article 9 d'aquesta Llei estaran obligats a declarar la totalitat de les seues rendes, exemptes i no exemptes."

L'article 9.3 de la Llei diu el següent:

"Estaran parcialment exempts de l'Impost en els termes previstos en el capítol XIV del títol VII d'aquesta Llei:

a) Les entitats i institucions sense ànim de lucre no incloses en l'apartat anterior.
b) Les unions, federacions i confederacions de cooperatives.
c) Els col•legis professionals, les associacions empresarials, les càmeres oficials i els sindicats de treballadors.
d) Els fons de promoció d'ocupació constituïts a l'empara de l'article vint-i-dos de la Llei 27/1984, de 26 de juliol, sobre reconversió i reindustrialització.
i) Les Mútues Col•laboradores de la Seguretat Social, regulades en el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny.
f) Les entitats de dret públic Ports de l'Estat i les respectives de les Comunitats Autònomes, així com les Autoritats Portuàries."

Per tant, qualsevol associació, siga del tipus que siga, que a 01 de gener de 2015 no es trobe en situació de baixa en el Registre corresponent estarà en l'obligació de presentar l'Impost de societats. Açò no vol dir calga pagar ja que dependrà de si la Base Imposable de l'impost és positiva però hi haurà obligació de presentar-ho.

Açò implica que les associacions, per culpa d’aquesta reforma fiscal, passen a ser activitats comercials.

Però que ja fet l’Ajuntament per a poder ajudar a les associacions, tant les que estan ja creades com les que és volen crear a partir d’ara?

DEMOCRÀCIA AVANÇADA I PARTICIPACIÓ

Les societats democràtiques més avançades són aquelles que potencienla participació real dels veïns i les que consideren els ciutadans no comobjectes als quals van dirigides les seues decisions, sinó com asubjectes actius que compartixen eixes decisions. Compromís ja ha demostrat que treballa colze a colze amb la gent i es compromet acontinuar fent-ho aprofitant al màxim totes les alternatives possibles i demanera molt destacada les xarxes socials.

La aposta de Compromís per la participació ciutadana, és clara, manté els principis que sempre l’han caracteritzat: total aposta pel desenvolupament de la Carta de Participació Ciutadana, Reorganització de Consells Assesors evitant la dispersió d’esforços per a dotar-los de certes tasques de gestió, Desenvolupament d’audiències públiques per tal d’aconseguir la participació real de la ciutadania en decissions sobre inversions, desenvolupament i modificacions dels projectes, planificació del territori i mobilitat. Així com la creació del regidor de districte i la mediació de conflictes amb l’ajuntament.
Cal fer una aposta per la revitalització del Fòrum de Participació Ciutadana creat a partir de la implantació al nostre municipi de l’Agenda 21, la incorporació, de manera immediata, de les conclusions que el Fòrum elabore a les diverses accions polítiques de l’ajuntament. La creació de l’Observatori de l’activitat econòmica de la ciutat, gestionat pel CES, amb una vessant estratègica i de desenvolupament econòmic, i ambiental. Així com la creació d’una Oficina de Participació ciutadana.

I com ja en el seu moment varem plantejar que l’Ajuntament de Sagunt ha de desenvolupar el Capitòl V de la Carta de Participació Ciutadana, amb una ordenança o reglament sobre consultes populars en l’àmbit de les competències muncipal, cosa que el Partit Popular i Segregació Portenca és va negar.

Cal donar-li veu i vot al poble, perquè en definitiva, son ells qui han de fer la ciutat.