Jo no em crec a Pedro Sánchez. Alá! ja ho he dit! No em crec el postureo de canvi, el postureo d'anar d'ací cap allà, el postureo de cridar al Sálvame, el postureo de anar al programa de Calleja. que no m'ho crec! Hi ha voltes que et creus les coses i aquesta no és una d'elles. Pense que no va a fer cap canvi, no va a aportar res nou, que va continuar pactant amb el PP les coses "d'estat" que ells creuen important però que per a altres no ho son, com per a mi per exemple!

El postureo Pedro Sánchez és un model que el PSOE sempre repeteix, ho va fer amb Gonzalez, és el "ken" que totes les mares nolen tindre com a gendre. Si, aixi de senzill, en una època on les coses no van bé, i les propostes no poden fer-se perque és saben que no és van a cumplir fiquen a Mister PSOE per a que la imatge siga allò que s'ha de vendre. Punt i pilota!

També em recorda allò que passa amb Borrell, i com a mesos de les eleccions, després de guanyar unes primàries, li varen fer fora per a que Almunia, este encara té la poltrona a Europa?, fora el cap de llista. Ojo! Que qualsevol comparació en el que pasa a Sagunt o amb la realitat és coincidència, ho promet, “palabrita del niño Jesús”!

Pense que Pedro Sànchez és més de lo mateix i açò fa que no siga un revulsiu, que no siga un tret diferenciador per a canviar l'estat anímic dels votants de la “esquerra” socialista que cada dia estan més descontents i que poden anar-sen a formación com la d'Albert Rivera o Rosa Díez. Això és aixina!

Doncs bé, igual aquest no és l'anàlisi que esperaveu sobre Pedro Sànchez, però és el que verdaderament crec, això si algun dia parlarem de Susana Diaz, segur no? Pere, la verdadera “Christian Grey” del PSOE!