10171687_10203965266626391_4519800039816329108_n
Des de fa 6 anys continuem rebent eixe calor de la gent que estimava a Emilio, el meu pare, una persona que havia estimat la seua cultura, la seua terra, la seua llengua.

Un home implicat, que l'únic que desitjava era viure en una llibertat cultural i social plena. A hores d'ara, i crec que mai, ningú ens podrà furtar les seues ganes de viure i els seus ideals, que ara també son els nostres.

La ràpida infermetat, incurable (Amiloïdosis) va penetrar en el teu cor, que doblava a última hora el seu tamany habitual, buscant el bessó de la vida. I la nit es congelà, pare, i vares tornes a l'habitació gran, lluminosa, on dia a dia et feia, amb obligació, escriure una línea com tu bé deies Nulla Dies Sine Linea i deia en un "socarrat".



També observares la silueta de la teua comarca el Camp de Morvedre, les fotos del teu net Jordi (avui tindries més fotos, les de Xavi, i les de la persona que em fa ser humà cada dia la meua filla Aitana ), i de la família, de la teua Vall de Segó, i del teu Sagunt adoptiu. Els llibres classificats de tantes i tantes temàtiques, el teu tocadiscos amb un disc del Serrat o de la Bonet, els cartells dels teus actes, l'escalfor de la mare, la fermesa de la teua filla, l'alegria enjogassada de la canalla.

Ara, dia a dia, enyorarem les hores que em passat amb tu, i assegut en qualsevol blancal et recordarem rient al nostre costat, recordant tota la nostra vida al teu costat. I si em deixes, continuaré amb el que tu feies amb mi, una cosa que recorde quasi a diari, t'agafaré una de les teues manies de quan jo era xicotet i que ara solc fer, cada dia duc a Aitana al llit, la gite i li conte un conte, o una cançò, i a voltes ja comence a contar-li la història de la meua ciutat, Sagunt, i del nostre País, el Valencià, tal i com tu em vares fer a mi i així vaig començar a estimar aquesta terra.

Han passat 6 anys, però has de quedar tranquil, la teua presència està en la memòria col·lectiva.

Hui he anat al cementeri, he vist als iaios, a tu, als meus besavis, i als mues revesavis. I m'ha agradat molt el poema del teua amic Bru i Vidal ací te'l eixe!

Bon viatge!