Deixa un l’Ajuntament com un vaixell a la deriva que pot naufragar com a conseqüència dels greus errors de Castelló ha comés en la seua gestió.


1.Valoració de la renúncia.
Fa mesos , per no dir anys, que Castelló va abandonar l’alcaldia. De fet la desaparició del primer edil de molts actes públics era massa evident i el malestar els anfitrions  era cada vegada més notori. Muniesa, obedient i resignat, apareixia com un convidat inesperat, però conscient que la campanya electoral ja ha començat.
No sols es tracta d’una qüestió d’imatge i l’absència de Castelló ha desembocat en una falta de lideratge i coordinació, que ha devaluat encara més la ja de per si deficient gestió.
Potser la clau de la renúncia de Castelló és que mai ha volgut ser alcalde, és una càrrec que mai no li ha agradat, potser perquè pensava que era insuficient per a les seues aspiracions. Només cal recordar que ja en les municipals del 2007  va intentar col.locar el seu home de confiança, Muniesa, com a candidat, però la presència d’una altra alternativa, va determinar que la direcció del partit l’obligara a assumir un paper no desitjat. El que Csatelló sempre ha volgut és un càrrec en la Generalitat.
El problema és que el càrrec no arribava. Va ser assessor amb Camps i després diputat ras. El seu nom sempre sonava, però mai es confirmava. Sols la profunda corrupció del PP li dóna ara una oportunitat, al final de la legislatura, i a més en un paper secundari, vicesíndic. Podríem dir que la corrupció és l’aliada de Castelló per poder aspirar a un lloc.
Creiem que pertànyer al partit més corrupte d’Europa no és cap mèrit i aconseguir un lloc perquè una part important dels teus companys estan imputats o investigats, aconsellaria una miqueta d’humiltat. La renúncia de Cotino és el desencadenant de la renúncia de Castelló. Vergonya ni tenen, ni la coneixen.
Abandonar un vaixell que el mateix capità ha foradat és un acte d’irresponsabilitat i covardia. Són molts els problemes que Castelló ha creat i que es podem comptabilitzar en molts milions d’euros de pèrdues, i molts els problemes que tenim en l’horitzó. Però és millor per a ell fugir i ocultar-se en unes Corts paralitzades per les  mil misèries del PP.
Fins i tot la renúncia és poc elegant. L’anuncia el dimarts a les 9 del matí, convoca ple extraordinari dimecres a les 8’30 per renunciar i fer renunciar els 5 primers de la seua llista, i convoca un altre ple a les 9 del dijous per a la investidura. Té pressa, molta pressa per abandonar el vaixell. No vol deixar marge de maniobra per portar-lo a bon port.
També es pot interpretar com un acte de gratitud cap al seu fidel Muniesa, sabent com sap que serà lúnica oportunitat de ser alcalde, ni que siguen huit mesos.
Amb tota seguretat que ho té tot controlat, és molt hàbil. Com és públic i notori el pacte signat amb SP el 2009, continua vigent. L’han ocultat per interessos partidistes, però no el poden dissimular. Pacten inversions i prenen decisions per ocultar els gravíssims error que han comés junts durant aquell pacte de la vergonya.
Castelló és molt hàbil i a més no té escrúpols, i la grandesa d’un polític no es pot mesurar per la seua capacitat de maniobrar i manipular, sinó per la seua honestedat, responsabilitat i capacitat de gestió.
Fins i tot hui, quan ha acabat en el Ple el seu anunci de renúncia, ningú no ha aplaudit ni s’ha emocionat. Ha sigut realment una despedida trista, sense públic. Es nota que té pressa per anar-se’n i que a més no enyorarà el càrrec, i potser no l’enyoren ni els seus.
2. Valoració de la gestió.
La capacitat de gestió de Castelló és si cap inferior al nivell ètic de la seua manera d’entendre la política.
Alguns dels seus errors com a alcalde són els més greus de tot el període democràtic i ens han costat milers de milions de les antigues pessetes. Des dels 6 milions d’euros (1000 milions de pessetes) de la Plaça Angel Perales, per culpa sobretot de les seus decisions, o els 3 milions d’euros del Borde Norte, fins als 9 milions invertits en el Borde Sur-Gerència, un PAI anul.lat en els tribunals, un fet insòlit a Sagunt. I amb l’amenaça d’una expropiació de 100 milions d’euros de Menera, per culpa de decisions que prenen dirigents del PP des dels seus càrrecs en la Conselleria o el Ministeri de Medi Ambient. Es necessita ser covard per abandonar la nau quan pot estrellar-se contra obstacles d’aquestes dimensions.
A més de ser hàbil té sort i gràcies a la crisi ha rebut una pluja de milions dels plans estatal de Zapatero de 18 milions euros  i del de Camps de vora 13. A més de liquidar 12 milions del patrimoni del sòl i tot el cànon de 12 milions més de l’empresa de l’aigua. Mai s’havia dilapidat tant de pressupost en una sèrie de despropòsits i xapuces que és difícil d’ennumerar: la fonts de la redona de l’Av. País Valencià, que no funciona des de fa anys, el Pavelló Esportiu nou al Port de Sagunt, paralitzat des de fa anys, el carrer Major, encara no recepcionat i per a fer de nou, les piscines del Nord del Palància, etc. etc. Ni tan sols han sigut capaços d’obrir la cafeteria del pàrquing de Dr. Palos, ni d’obrir el Museu Industrial, ni de finalitzar l’elevador del forn alt. No és pot ser més inútil.
Per si fóra poc, han augmentat la pressió fiscal aprofitant-se de l’augment cadastral de Rajoy. L’IBI no ha deixat de pujar i no deixarà de fer-ho mentre no fent front a la barbaritat dels valors cadastrals sobredimensionats del immobles.
Precisament va ser Compromís qui va proposar crear un pla d’ocupació amb els milions de més que es van recaptar amb l’augment de l’IBI, i precisament va ser el PP el que es va negar, i en primera línia Castelló demanant un informe al Secretari per anul.lar la nostra proposta declarant-la il.legal. Però la realitat desesperada de milers de famílies es va imposar i finalment s’han aprovat dos plans, que no s’han sabut aprofitar per arribar a la major part possible de desocupats. Del primer van sobrar quasi dos milions, tal com Compromís havia anunciat. I en el segon han tornat a cometre els mateixos errors. És patètic sentir a Castelló parlar d’uns plan d’ocupació que ell va intentar evitar.
Si la seua gestió com alcalde és extraordinàriament deficient, la de diputat-alcalde ha sigut vergonyosa. Com pot l’alcalde d’una ciutat votar en contra de les millores que els grups hem plantejat en els pressupostos de la Generalitat? Un diputat que no sols no ha aconseguit ni una sola inversió per a la ciutat de la qual és alcalde, sinó que ha perdut altres ja compromeses, com el Centre de Visitants del Castell, o la partida de la guarderia rural, o moltes altres de les diferents conselleries.
3. Compromís amb el govern.
Nosaltres tornem a manifestar el nostre compromís amb una alternativa de progrés que evite la deriva de la nostra ciutat i que actue en benefici dels veïns i veïnes sense distinció. Sagunt no es mereix un govern minoritari i conservador, quan la majoria de ciutadans han votat opcions progressistes i d’esquerres.


Quico Fernández. Portaveu Compromís a Sagunt.


Posted from WordPress for Android