bkmcEn 2010 els establiments de menjar ràpid McDonalds i Burguer King van tenir un benefici, segons van declarar, d'1.300 milions d'euros a Espanya (conjuntament). Si partim de la base que aquest benefici ve dau dels productes que són consumits en les seues instal·lacions o portats a casa i amb un cost mitjà de menú de 10 euros. I sent un menú bàsic:

- hamburguesa
- beguda
- creïlles
- gelat/postres

- complement

Podem obtenir que a Espanya s'han consumit 130.000.000 menús durant l'any 2010 (que és de quan tenim les dades).

Les restes dels menús els són (a groso manera) 500 grams de cartó i paper, i 100 grams de plàstic. El que fa que si existiren contenidors de reciclatge selectiu en les instal·lacions de les dues multinacionals es podria fer una selecció en origen de 65.000 tones de paper/cartó i 13.000 tones de plàstics.

Si és bé que les hamburgueses deixen després de sí un rastre amb conseqüències per a la salut i el medi ambient, al que després han de fer front les administracions públiques. Des d'un punt de salut pública, la ingesta habitual d'hamburgueses provoca problemes d'obesitat derivats del seu alt contingut calòric i de greixos saturats. Actualment es considera que un de cada tres xiquets espanyols té sobrepès, mentre que el 7 % de la despesa sanitària correspon a les malalties derivades de l'obesitat.

L'altra cara fosca de l'hamburguesa és la petjada ambiental que deixa, sobre la qual s'han escrit centenars de pàgines. El cost energètic de produir una hamburguesa és d'al voltant d'1,3 euros i el seu impacte ecològic equival a 2 quilos de CO2. Segons un estudi de la Universitat nord-americana de Tufts, les compensacions necessàries per a compensar tot el CO2 generat cada any en la producció de «Big Macs», tindria un cost que oscil·laria entre els 5.200 i els 25.400 milions d'euros.

Però almenys si existiren aqueixos contenidors diferenciats blau, groc, verd i marró la petjada ambiental d'aquestes multinacionals no etant al nostre estat.