Fernàndez destaca que la resolució de Costes no es basa en cap petició judicial, que segons la versió del portaveu de Compromís es limitava a demanar que s’aclarirà la seua pertinença o no a la zona de domini marítim terrestre, per la qual cosa considera aquesta resolució com “una decisió política, presa per un càrrec polític designat pel partit en el poder”.


Fernàndez va fins i tot més enllà entroncant la decisió amb el mateix ideari del PP espanyol, en recordar que després del nomenament d’Arias Cañete com a ministre responsable de les costes espanyoles aquest ja va apuntar a la la seua intenció que la línia de domini marítim terrestre deixara de ser una molèstia per a les empreses espanyoles. “En els últims anys la línia de domini públic només s’ha mogut per a introduir-se terra endins, i ara de sobte açò ha canviat” continua Fernández. Per a la també regidor nacionalista Teresa Garcia la situació té només una interpretació possible: “l’administració de l’Estat està llevant-se de damunt un problema que ara endossa a l’ajuntament de Sagunt”.


El passat 9 de juliol. L’Ajuntament va ser coneixedor, de forma indirecta i dintre del procediment judicial que afecta als terrenys de Menera, que la Direcció General de Costes acceptava la modificació de la Línia Marítim-Terrestre, en els terminis que proposava PROSAGUNSA en virtud de la sentència que li atorgava la propietat a aquesta entitat privada.


Molt es podria dir a hores d’ara de tot el que han suposat els procediments jurídics que afecten a dits terrenys i que han acabat posant en pans d’un propietari privat, terrenys que fins i tot eren mar. No obstant això, i malgrat totes les ombres i sospites que afecten a aquestos procediments, la situació actual és que l’Ajuntament per la deixadesa de l’Administració Estatal pot veure’s abocada a respondre a una petició d’expropiació desorbitada sobre uns terrenys que eren mar.


L’Ajuntament no pot acceptar una deslimitació com la proposada per diversos motius. El primer, que cap sentència sobre la propietat, exclou el compliment de la llei de costes, la qual diu que els terrenys que complisquen unes determinades característiques hauran de considerar-se Domini Públic Marítim Terrestre. D’aquesta qüestió, la Direcció General de Costes obvia, en un exercici irresponsable al respecte de les seues competències, fer cap pronunciament, ni aportar cap informe geològic al respecte. Arribant a l’extrem que el compliment d’una sentència puga dur associat l’incompliment de la llei com és aquest cas.


En segon lloc, que no s’han considerat en cap cas, les al·legacions de l’Ajuntament que afecten, de forma directa, tant al qüestionament de la delimitació de la propietat


Es per això que davant d’aquesta situació es proposen els següents


ACORDS


PRIMER.- L’Ajuntament de Sagunt desenvoluparà tots els instruments judicials necessaris per tal de revisar la sentència 636/2010, contra la delimitació que proposa la promotora, donat que en cap cas s’han considerat les al·legacions de l’Ajuntament que afecten substancialment les delimitacions que es tracten.


SEGON.- L’Ajuntament de Sagunt, igualment,.desenvoluparà totes les vies judicials existents contra la deslimitació del Domini Públic Marítim Terrestre proposada per la Direcció General de Costes a l’informe datat en dia 30 de juny de 2014, per què no respon al compliment de la legislació vigent, ni a la caracterització del propi Domini Públic Marítim Terrestre.


TERCER.- L’Ajuntament de Sagunt insta al Ministeri d’Hisenda a que ordene a la seua entitat COFIVACASA, a reclamar la seua propietat (finca registral 20388) amb la finalitat de restituir-la al patrimoni públic.


QUART:- Aquestes mesures inclouran no només la via del recurs del processos que es duen a terme actualment, si no, aquells de nous que en foren necessaris, ja siga per la via contenciosa administrativa o civil, incloent la responsabilitat patrimonial i/o penal que pertoque en cada cada cas.