“Vols que Catalunya siga un Estat?" i "que siga un Estat independent?” estes son les dos preguntes que és faran a la Consulta sobre la sobirania de Catalunya i que han pactat CiU, ERC, ICV-EUiA i les CUP.

L'Institut d'Estudis Autonòmics de la Generalitat considera que hi ha cinc vies legals per a celebrar una consulta. D'aquestes cinc vies, els partits catalans han optat per explorar la de demanar el traspàs a la Generalitat de la competència estatal de convocar referends mitjançant l'aplicació de l'article 150.2 de la Constitució. Davant el previsible rebuig, com va obtenir en el Congrés el Pla Ibarretxe, el Parlament ultima una llei catalana de consultes que el Govern amenaça amb paralitzar en el Tribunal Constitucional.

Des de la GENCAT estan demostrant que és possible la consulta. També segur que hi han organismos oficials que demostren el contrari.

Esta clar que a Catalunya hi ha un moviment molt fort que almenas vol poder dir la seua i poder votar, en referendum, el que volen per a Catalunya. Eixe és el verdader debat i no un altre. Per que els ciutadans i ciutadanes no podem decidir, conforme va passant el temps, sobre tot allò que ens envolta? El que està clar es que si hi ha una convocatòria oficial de referèndum seria utilitzat el cens electoral, que és l'habitual en les jornades electorals, si bé la Llei de Consultes per vies diferents als referends que ultima el Parlament preveu utilitzar com a base el padró municipal i permetre el vot a immigrants registrats com a residents i a joves majors de 16 anys. Donant pas a més democràcia.

Una de les frases respecte de la consulta que més m'agrada és la que ha dit Guardiola: ""No hi ha un acte més democràtic (que la consulta). La gent que no estiga d'acord amb la independència del país té una oportunitat única i irrepetible de poder expressar-ho. Les lleis canvien les lleis i són els pobles els que demanen aqueixos canvis".

Adaptem les lleis al poble i no els pobles a les lleis, tot ens aniria millor.