1234


Les escoles van ser sempre per a privilegiats al segle XIX i part del XX; van ser per als fills de les poques famílies que dominaven la política i l'economia; però després de les revolucions socials del segle XX, l'escola es va obrir per al poble. Els governs van tenir l'obligació de destinar una part del pressupost públic per mantenir les escoles i pagar el treball de professors amb la finalitat de que tots els nens i joves del país tinguin assegurada una educació escolar gratuïta i –atès que els governs eren o deurien de ser laics- laica.

Aquest és el verdades debat. Les estratègies del Partit Popular son clares crear èlits com en el segle XIX i que sols la gent amb diners siga la que puga estudiar, la gent que no necessita beques. Que la gent en diners siga la única que puga estudiar a l'extranger, per això abaixa la quantitat de les beques Erasmus. Que la gent rica que va a les escoles privades o concertades tinguen una educació 'continua', per això la Conselleria d'Educació no cubreix les baixes per enfermetats. Per això el Partit Popular manté un sistema irracional de concert amb els col·legis i instituts, sobre tot catòlics, on a l'Estat li costa el doble cada plaça d'alumnat ja que ha de pagar la que té reservada en l'escola pública més el concert al col·legi no-públic. Per això el Partit Popular diu que l'educació pública i gratuïta no és rentable perque al seus pressupostos estan sobredimenssionades les places.

Tot açò resumeix una política poltitzada en educació, feta per gent que no sap d'educació i tenint en contra a tota la comunitat educativa que pot parlar, de la pública, sense por a pedre el seu lloc de treball. I en contra de tot allò que diuen els experts filólegs que defensen la inmerssió lingüística.

Recordeu això d'espanyolitzar que va dir el ministre Wert quan va defensar la seua proposta al Congrés? Això sona a l'Espanya va ser objecte de l'aplicació d'un sistema educatiu que durant 40 anys va tractar d'adoctrinar als seus ciutadans. La dictadura de Franco va magnificar els elements unitaris de l'Estat espanyol de tal manera que qualsevol altra cosa, qualsevol manifestació de diversitat, va ser reduïda a una simple anècdota costumista. S'identificava centralisme amb modernitat i fortalesa, i va existir un integrisme lingüístic unit a un concepte de raça.
Volen fer un país d'ignorants per a poder controlar-nos, però no ho aconseguiran, quant més curt ens nuguen més perill tindran!